diumenge, 15 de desembre del 2013

Milers de persones formen una “marea verda” a Madrid contra la llei Wert



Milers de persones han sortit als carrers de Madrid per protestar, una vegada més, contra les retallades i contra l’anomenada llei Wert de reforma educativa aprovada només amb l’únic suport parlamentari del PP. Van votar en contra la resta de partits excepte UPN, que no va votar. És més, la resta de partits van anunciar la seva intenció d’anul·lar-la en el moment en que el PP perdi la majoria absoluta en el congrés dels Diputats.

Els actors, si parlem de la manifestació, són els civils, i la víctima és Wert. Però si parlem sobre la reforma educativa seria tot el contrari.

Jo crec, que és absurda aquesta situació. El PP no veu que ningú o quasi ningú està d’acord? Fins i tot cap partit, a part del PP, ha votat a favor! A part, que hi ha hagut moltíssimes vagues d’escoles i manifestacions de protesta. Jo no ho entenc, per què segueixen amb això.
Sara Ortega Ramírez 
4 ESO B   

dijous, 12 de desembre del 2013

Càstigs de l'era talibana

El govern d’Afganistan s’està plantejant de tornar a imposar càstigs propis de l’era talibana com ara lapidacions en públic, flagel·lacions i amputacions.

Fins fa deu anys amb el derrocament dels talibans, semblava que el país podia reformar de manera gradual els drets humans perduts, però ara, s’estan plantejant de legalitzar la violència.

Amnistia Internacional ha denunciat aquest cas i està intentant que el país rebutgi la idea de recuperar aquests terribles càstigs. La majoria de vegades aquesta violència s’aplica en situacions que mai haurien d’estar penalitzades, com ara en les relacions sexuals pactades entre adults o la tria de la pròpia religió.



Les causes del conflicte a Afganistan comencen amb la Guerra Freda. Afganistan estava sota domini de la Unió Soviètica i, a principis dels anys 80, la CIA va finançar la resistència afganesa perquè es revoltés contra els russos sense tenir en compte que dins d’aquest exèrcit rebel hi havia soldats radicals musulmans. Al cap de 20 anys, aquests grups s’havien convertit en els talibans i controlaven tota la població d’Afganistan a través d’una interpretació extrema de l’islamisme i l’aplicació de càstigs salvatges a qui no complia les normes imposades.

El govern afganès té ara el paper més important en aquest conflicte, ja que d’ell dependrà el fet de retrocedir o avançar com a país.

Un altre actor important és la ONG d’Amnistia Internacional que publicant aquesta notícia informa a la població aliena perquè respongui. També actua amb totes les intervencions que està fent al govern per abolir la violència.

Els drets humans a Afganistan són gairebé inexistents. Només el simple fet de plantejar-se la recuperació dels càstigs talibans demostra que parlem d’un país que utilitza la violència com a primera resposta.

Jo penso que el problema principal és una gran falta de tolerància cap als altres. El govern d’Afganistan, tot i ser una democràcia, es regeix per unes idees concretes que si no se segueixen són penalitzades amb càstigs salvatges.

Crec que Afganistan té unes institucions molt febles que en qualsevol moment poden tornar a caure a la temptació de recórrer al terror com a recurs principal.

També penso que aquesta mena de respostes cap al conflicte es deuen a que segurament el país no ha conegut mai cap altra manera de resoldre els problemes que no siguin a través de la violència.

Claudia Serra Castejón
4t E

diumenge, 8 de desembre del 2013

Violencia sexual contra mujeres dentro del conflicto armado en Colombia

l


Mujeres y niñas son objeto de una violencia sexual generalizada y sistemática a manos de todas las partes del conflicto armado de Colombia. Las violan y las someten a abusos sexuales y a menudo son tratadas como trofeos de guerra.

Han sufrido abusos sexuales por el simple hecho de ser mujeres. Las mujeres son escogidas como víctimas también por su labor como defensoras de derechos humanos o como líderes comunitarios y sociales.

Como señala el informe de Amnistía Internacional, "Eso es lo que nosotros exigimos, que se haga justicia", las autoridades colombianas no han abordado efectivamente la ausencia de justicia para las mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual durante el conflicto armado.

Incluso cuando la mujer reúne el coraje necesario para denunciar un caso de violación o de violencia sexual, éste rara vez se investiga efectivamente. Las mujeres indígenas sobrevivientes de la violencia sexual sufren barreras adicionales, como la ausencia de traductores, las dificultades para viajar desde zonas remotas a los lugares donde pueden obtener asistencia oficial y la significativa presencia de combatientes en las zonas donde viven.

Amnistía Internacional ha pedido a las autoridades colombianas que elaboren una estrategia global para garantizar la prevención, investigación y enjuiciamiento efectivos de la violencia contra la mujer relacionada con el conflicto, y que ofrezca remedio a las víctimas.

En relación a los conflictos armados podemos ver que todos los hombres que forman parte del conflicto, es decir, paramilitares, miembros de las fuerzas de seguridad y combatientes de la guerrilla se aprovechan de la situación del país para abusar de las mujeres, la parte de la sociedad más débil después de los niños.

Aunque en este caso estamos hablando sobre el conflicto armado de Colombia, esto sucede en cualquier

Me parece despreciable que hagan servir a las mujeres como objetos, por el simple hecho de ser más débiles y por que haya un conflicto en el país. Muchas veces sufren desde pequeñas y quedan marcadas de por vida, si es que sobreviven. La violación deja secuelas en las mujeres, y eso es quizás lo que la gente aún no ve.

Natalia Correa