"No tuve éxito. Hubiera preferido morir. Me prendí fuego para que se hable de los derechos humanos en Tíbet", dice contundentemente Megmar Tenzin. Este tibetano es uno de los últimos en la lista de la docena que se han prendido fuego este año. Les llaman los "mártires en llamas" y la mayoría son monjes y monjas. Muchos han muerto y la mayoría se concentra en Sichuan, en el suroeste de China. Hace una semana el joven de 26 años tomó un autobús que lo llevó hasta la puerta de la Embajada de China en Nueva Delhi. Ahí se roció con la sustancia y encendió su mechero. Ardió por unos segundos, "pero los guardias de la embajada llegaron en unos segundos con los extintores. Me sorprendió que llegaran tan rápido", dice. El tibetano narra así su historia en el modesto hotel en el que está al cuidado de la comunidad tibetana.
El Tibet està en una situació que no hi ha massa drets humans i per això la gent s'immola a si mateixa, els actors podrien ser els polítics que forcen a la gent a aquetes situacions límit per arribar a un estat lliure.
Jo crec que està bé cridar l'atenció per a que compleixin els drets humans però tampoc s’han de prendre foc a si mateixos, estaria bé que es revoltessin entre tots però sense suïcidar-se ni intentar-ho.
Carlos Motje Garcia 4-A
Jo també estic molt d'acord amb el Carlos quan diu que malgrat no es compleixin el Drets Humans no cal cremar-se. En ple S.XXI hem avançat molt en tecnologia però en ciències socials no acabem d'avançar en nous camins que menin cap a un canvi mitjançant mètodes pacífics.
ResponEliminaPotser els indignats?
Megmar Tenzin es un monjo que ha tingut el valor de protestar a favor de que es respectin els drets humans al Tibet. Al Tibet porta molts anys sota el domini de Xina i per el que sabem no respecten els Drets Humans, així que tots els que poden es reivindiquen ha favor de la llibertat de Tibet i dels Drets Humans.
ResponEliminaLa noticia explica que una dona de Tibet va portar al límit la seva opinió en relació als drets humans. Creiem que esta bé que es cridi la atenció però sense posar en risc la seva vida i la dels altres. Encara que en aquests països sembla ser una situació normal autolesionar-se o fins i tot suïcidar-se per a intentar aconseguir un estat lliure.
ResponEliminaTrobem que és molt cruel que hi hagi gent que hagi d’acabar a tal extrem per a que es parli sobre els seus drets humans, ja que hauria de ser una cosa normal solucionar tots els problemes possibles.
Júlia Ventura
Nosaltres mirant el que està passant,estem d'acord amb el que diu el Carlos. És vergonyós que s'hagin de cremar per cridar l'atenció o perquè els hi facin cas i compleixin els drets humans.
ResponEliminaPensem que això en aquests temps no hauria de succeir ja que en tots llocs s'haurien de complir els drets humans.
Amb això, ja és una persona més a la llarga llista de la gent, que s'immola, però això creieu vosaltres que és una bona elecció? Com tot el món diria, s’haurien de rebel·lar contra Xina, si, però... Creieu que és fàcil, enfrontar-se a tot l'imperi xinès? Si fossin totes les persones del Tibet juntes, encara tindrien una única i petita oportunitat, però, sense unió no hi ha força.
ResponEliminaMiguel Ángel Muñoz