Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola Joan Pelegri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola Joan Pelegri. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de gener del 2014

Afganistan: La guerra subcontractada



Les empreses privades són subcontractades pels exèrcits que fan la guerra a l'Afganistan o a l'Iraq i això es converteix en la principal font de finançament de la guerra. En aquests tipus de guerres a part dels actors violents també actuen actors no violents com les ONGs o periodistes que també es converteixen en objectiu dels atacs dels combatents.

La protecció dels actors no violents hauria de ser augmentada, ja que són els encarregats de proporcionar ajuda a la població afectada per la guerra. La guerra no hauria de ser un negoci, ja que els països haurien de tenir altres prioritats.

Núria Ibáñez Colomina 
4t ESO C

[Notícia publicada al diari Ara per Cristina Mas, diumenge 24 de Novembre 2013, pàgina 16]

diumenge, 15 de desembre del 2013

Milers de persones formen una “marea verda” a Madrid contra la llei Wert



Milers de persones han sortit als carrers de Madrid per protestar, una vegada més, contra les retallades i contra l’anomenada llei Wert de reforma educativa aprovada només amb l’únic suport parlamentari del PP. Van votar en contra la resta de partits excepte UPN, que no va votar. És més, la resta de partits van anunciar la seva intenció d’anul·lar-la en el moment en que el PP perdi la majoria absoluta en el congrés dels Diputats.

Els actors, si parlem de la manifestació, són els civils, i la víctima és Wert. Però si parlem sobre la reforma educativa seria tot el contrari.

Jo crec, que és absurda aquesta situació. El PP no veu que ningú o quasi ningú està d’acord? Fins i tot cap partit, a part del PP, ha votat a favor! A part, que hi ha hagut moltíssimes vagues d’escoles i manifestacions de protesta. Jo no ho entenc, per què segueixen amb això.
Sara Ortega Ramírez 
4 ESO B   

dijous, 12 de desembre del 2013

Càstigs de l'era talibana

El govern d’Afganistan s’està plantejant de tornar a imposar càstigs propis de l’era talibana com ara lapidacions en públic, flagel·lacions i amputacions.

Fins fa deu anys amb el derrocament dels talibans, semblava que el país podia reformar de manera gradual els drets humans perduts, però ara, s’estan plantejant de legalitzar la violència.

Amnistia Internacional ha denunciat aquest cas i està intentant que el país rebutgi la idea de recuperar aquests terribles càstigs. La majoria de vegades aquesta violència s’aplica en situacions que mai haurien d’estar penalitzades, com ara en les relacions sexuals pactades entre adults o la tria de la pròpia religió.



Les causes del conflicte a Afganistan comencen amb la Guerra Freda. Afganistan estava sota domini de la Unió Soviètica i, a principis dels anys 80, la CIA va finançar la resistència afganesa perquè es revoltés contra els russos sense tenir en compte que dins d’aquest exèrcit rebel hi havia soldats radicals musulmans. Al cap de 20 anys, aquests grups s’havien convertit en els talibans i controlaven tota la població d’Afganistan a través d’una interpretació extrema de l’islamisme i l’aplicació de càstigs salvatges a qui no complia les normes imposades.

El govern afganès té ara el paper més important en aquest conflicte, ja que d’ell dependrà el fet de retrocedir o avançar com a país.

Un altre actor important és la ONG d’Amnistia Internacional que publicant aquesta notícia informa a la població aliena perquè respongui. També actua amb totes les intervencions que està fent al govern per abolir la violència.

Els drets humans a Afganistan són gairebé inexistents. Només el simple fet de plantejar-se la recuperació dels càstigs talibans demostra que parlem d’un país que utilitza la violència com a primera resposta.

Jo penso que el problema principal és una gran falta de tolerància cap als altres. El govern d’Afganistan, tot i ser una democràcia, es regeix per unes idees concretes que si no se segueixen són penalitzades amb càstigs salvatges.

Crec que Afganistan té unes institucions molt febles que en qualsevol moment poden tornar a caure a la temptació de recórrer al terror com a recurs principal.

També penso que aquesta mena de respostes cap al conflicte es deuen a que segurament el país no ha conegut mai cap altra manera de resoldre els problemes que no siguin a través de la violència.

Claudia Serra Castejón
4t E

diumenge, 8 de desembre del 2013

Violencia sexual contra mujeres dentro del conflicto armado en Colombia

l


Mujeres y niñas son objeto de una violencia sexual generalizada y sistemática a manos de todas las partes del conflicto armado de Colombia. Las violan y las someten a abusos sexuales y a menudo son tratadas como trofeos de guerra.

Han sufrido abusos sexuales por el simple hecho de ser mujeres. Las mujeres son escogidas como víctimas también por su labor como defensoras de derechos humanos o como líderes comunitarios y sociales.

Como señala el informe de Amnistía Internacional, "Eso es lo que nosotros exigimos, que se haga justicia", las autoridades colombianas no han abordado efectivamente la ausencia de justicia para las mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual durante el conflicto armado.

Incluso cuando la mujer reúne el coraje necesario para denunciar un caso de violación o de violencia sexual, éste rara vez se investiga efectivamente. Las mujeres indígenas sobrevivientes de la violencia sexual sufren barreras adicionales, como la ausencia de traductores, las dificultades para viajar desde zonas remotas a los lugares donde pueden obtener asistencia oficial y la significativa presencia de combatientes en las zonas donde viven.

Amnistía Internacional ha pedido a las autoridades colombianas que elaboren una estrategia global para garantizar la prevención, investigación y enjuiciamiento efectivos de la violencia contra la mujer relacionada con el conflicto, y que ofrezca remedio a las víctimas.

En relación a los conflictos armados podemos ver que todos los hombres que forman parte del conflicto, es decir, paramilitares, miembros de las fuerzas de seguridad y combatientes de la guerrilla se aprovechan de la situación del país para abusar de las mujeres, la parte de la sociedad más débil después de los niños.

Aunque en este caso estamos hablando sobre el conflicto armado de Colombia, esto sucede en cualquier

Me parece despreciable que hagan servir a las mujeres como objetos, por el simple hecho de ser más débiles y por que haya un conflicto en el país. Muchas veces sufren desde pequeñas y quedan marcadas de por vida, si es que sobreviven. La violación deja secuelas en las mujeres, y eso es quizás lo que la gente aún no ve.

Natalia Correa

dimarts, 22 de maig del 2012

Al Assad: Siria publicarà una llista de mercenarios extranjeros capturados en el país.


Al Assad, el president del govern, ha anunciat molts cops quin punt de vista té i tot i això encara hi ha gent en conflicte, per tant a fet una llista per matar-los.
A més a més també ha pres lloc l’exercit lliure Siri (ELS) que no té gaire de lliure ni organitzat, ja que mata pel seu compte.
El govern no fa cas del tercer pilar, ja que no és una democràcia. El militars, a més, són un dels principals actors dels conflictes i no fan res per prevenir la seguretat del poble, els altres actors que hi trobem són organitzacions terroristes com Al Qaeda i altres grups de mercenaris.
Estic completament en contra d’aquests fets insòlits i molt contradictoris que es donen a Siria, demanaria als governs dels països dels Nord que col·laborin de forma permanent per ajudar als països subdesenvolupats.

Pau Cuadrado  4 F

diumenge, 13 de maig del 2012

LÍBIA: el CNT (Consejo Nacional de Transición) no debe restringir la libertad de expresión para proteger la “revolución”


Las autoridades libias han creado una nueva ley para proteger la “revolución”, pero que en realidad es tan
sólo una ley que prohíbe la libertad de expresión por parte de la población. Con esta nueva ley podría haber penas de muerte para los rebeldes por diversos motivos como difundir falsos rumores, aterrorizar a la población o atacar al estado islamista.
Las causas de la creación de esta ley se ven relacionadas con el intento de poner control en la situación que viven los pueblos libios antes de que el estado del conflicto empeore.

Mi opinión sobre este asunto es que me parece vergonzoso que se esconda la realidad a través de estas leyes cuyo único objetivo es cohibir la libertad de expresión, aparte de que dañan a la población y al derecho de manifiesto


Eva Llorens 4t F

dijous, 23 de febrer del 2012

La reforma laboral es un ataque en toda regla contra los trabajadores


Soraya Rodríguez señaló que es una norma "mala para España, no va a generar empleo y no va a estimular la economía” Es un ataque en toda regla a los trabajadores", dijo Rodríguez sobre la reforma laboral, a la que tildó de "injusta y desequilibrada".
Desde el PSOE subrayaron además que "por primera vez dicen sí a todas las reclamaciones de los empresarios", y reclamaron al Gobierno y al PP que "reflexione" y respete a los representantes de los trabajadores y "a los que defendemos decir no a la reforma laboral".

  
Es para protestar en contra de la liberalización del mercado de trabajo español, para oponerse al nuevo gobierno "injusto para los trabajadores, las reformas del mercado laboral en el crecimiento económico y sin efecto el empleo" . La reforma hará más fácil para los empresarios  recortar los salarios y despedir a empleados. Los sindicatos españoles creen que las reformas del mercado laboral ha mejorado para los empresarios  contra el poder sindical y perjudica  los intereses de los trabajadores. Una medida de las nuevas regulaciones del programa de reforma, si el empleador puede demostrar la existencia de la empresa, o la pérdida esperada, o proporcionar los registros de nueve meses consecutivos el volumen de negocios reducido, los empleados pueden ser despedidos con una indemnización de 20 días por año. 

Creo que la reforma laboral es totalmente injusta, porque si el empresario no puede mantener su propio negocio, no hay manera de pagar los salarios de los trabajadores, y si hay pérdidas, nadie va a prestar asistencia a los empleadores, por lo que los empresarios tienen el poder de despedir en cualquier momento a los trabajadores. Por lo menos el sindicato de trabajadores, los trabajadores,  pueden recibir ayudas de desempleo.



Economista.es / Agencias 

19 de Febrer de 2012

LYDIA YE     4tD

500 morts per l’ús policial d’armes Tàsser


La mort de 500 persones després de rebre descàrregues d’armes Tàsser en mans de la policia du a la necessitat de posar unes normes més estrictes que limitin l’ús d’aquestes armes a l’hora de fer complir la llei. Segons dates recollides per l’Amnistia Internacional, almenys 500 persones han mort als Estats Units des del 2001després de rebre descàrregues d’armes Tàsser. De les cents d’aquestes persones que han perdut la vida per l’ús d’aquestes armes, es pot concloure que en desenes de casos es va fer un ús incorrecte de la força. Amnistia Internacional creu que aquestes armes només s’haurien d’utilitzar en situacions en les que la policia consideraria l’ús d’armes de foc.

Segueixen arribant informes sobre agents de policia que infligeixen descàrregues múltiples tot i les advertències de que aquest ús podria augmentar el risc d’efectes adversos en el cor o en l’aparell respiratori.

Els actors d’aquest conflicte són clarament els policies, que fan ús de les armes Tàsser en casos on no es justifica un grau tan elevat de força sobre persones detingudes, les quals són les víctimes del conflicte.

El més inquietant sobre l’ús per la policia d’armes Tàsser és que la majoria de les persones que posteriorment van morir no representaven una amenaça greu quan la policia els va sotmetre a descàrregues.

Estic d’acord amb el que creu Amnistia Internacional, que aquestes armes només haurien d’utilitzar-se com a alternativa en situacions en què la policia consideraria l’ús d’armes de foc. Haurien d’utilitzar-se amb gran prudència i amb motius on de debò sigui necessari fer-ne ús.

Laia Puentes (4t ESO C)

Enllaç de la notícia: http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/500-muertes-por-el-uso-policial-de-armas-taser-hacen-falta-limites-mas-estrictos/

dimarts, 14 de febrer del 2012

Cas Garzón: ningú ha de ser jutjat per investigar violacions de drets humans


El jutge espanyol Baltasar Garzón ha sigut condemnat amb una sanció de 11 anys d’inactivitat en els quals no podrà exercir la seva professió. Tot això com a conseqüència d’iniciar una investigació de la violació dels drets humans durant la Guerra civil i el Franquisme. Amnistia Internacional considera absurd que es penalitzi a algú per investigar aquests temes. Garzón va violar la llei d’Amnistia del 1977, però l’organització creu que no es pot jutjar a algú per això.

Les víctimes d’aquest conflicte són tant Baltasar Garzón com tots els ciutadans espanyols que poden veure com la justícia s’encarrega de condemnar a gent que investiga crims en lloc de condemnar a qui els fa. L’actor principal és el tribunal suprem espanyol, així com tots els mitjans de comunicació que han anat informant d’aquest tema.

Considero absurd que una persona que es dedica a investigar la desaparició de més de 100.000 persones sigui privada d’exercir la seva professió durant 11 anys, quan no ha fet res dolent, al contrari.

Mar Miral Cuevas (4t ESO C)

Enllaç de la notícia

Uganda debatrà en el seu parlament la pena de mort pels homosexuals


Un projecte de llei a Uganda està contemplant la pena de mort per als homosexuals que siguin “reincidents”. Aquest fet ha provocat dures crítiques internacionals. A més molts dels donants internacionals han amenaçat en tallar el finançament del país en cas que es convertís en llei això. La homosexualitat té molt mala fama als països africans, ja que es considera un mal costum europea. La homosexualitat és il·legal en 37 països africans i pocs africans confessen la seva tendència sexual per por d’anar a la presó o perdre el seu treball.

Els actors d’aquest conflicte són el govern d’Uganda, els partís homòfobs i varis grups parlamentaris, per altra banda els governs internacionals també són actors que intenten ajudar als homosexuals. Les víctimes són els homosexuals. Les causes d’aquest conflicte són la mala fama de la homosexualitat a Àfrica, ja que està molt mal vist. No s’estan garantint els drets i les llibertats humanes fonamentals.

Jo opino que aquesta llei de pena de mort per als homosexuals és una llei horrible, els homosexuals tenen els mateixos drets que els altres, i són iguals. No tindria que ser il·legal. És per això que els països internacionals han de treballar per fer veure la realitat de la situació.

Sara Sicluna 4t-D

dimarts, 7 de febrer del 2012

Tragèdia futbolística a Egipte


Dimecres, 1 de Febrer, a la ciutat de Port Said (Egipte), després d’un partit de futbol de la lliga egípcia, els seguidors de l’equip local, que va guanyar per tres a un, van saltar al camp i van començar a perseguir alguns dels jugadors de l’equip contrari.

Fins al moment s’han registrat 73 morts i centenars de ferits.

Els actors d’aquest conflicte són clarament els seguidors de tots dos bàndols.
Els exaltats de Al Ahli (equip visitant), també coneguts com Diables Vermells, ja s’han enfrontat en altres casos amb les forces de seguretat egípcies.
Probablement, les causes d’aquest conflicte tinguin relació amb aquests enfrontaments anteriors al partit.

La meva opinió sobre aquest conflicte és que s’hauria de respectar millor el tercer pilar per la pau (Drets Humans).
Està clar que Egipte té un greu problema de drets humans, fins al punt que un simple partit pugui provocar la mort de 73 morts i centenars de ferits.

Sílvia Martorell (4t ESO C)

enllaç amb la notícia: http://www.elperiodico.com/es/noticias/deportes/partido-egipto-acaba-con-muertos-centenares-heridos-1378664

dilluns, 6 de febrer del 2012

La Lliga Àrab es retira de Siria abans de l’augment de la violència.

La Lliga Àrab va suspendre la seva missió d’observadors en Siria a causa de l’augment de la violència el 28 de gener. Els ciutadans pateixen molt la situació perillosa , molts civils que participen manifestacions van morir per part de les forces de seguretat. Una delegació ha anat a Nova York per a intentar aconseguir el suport de ONU, però Rússia l’ha refusat. La Lliga Àrab no va poder garantir el mínim de protecció de civils, l’oposició va acusar la participació de mancances a Iran.

La població civil és la víctima. Els actors són la Lliga Àrab , els grups siris opositors(CNS, CCL...). La causa del conflicte és que les protestes contra el govern siri ha durat uns 10 mesos. L’absència dels drets constitucionals i la corrupció política són les causes principals de les protestes. Els civils utilitzen manifestacions per demostrar el seu descontent, i el govern utilitza exèrcits per pressionar-los. Els pròxims dies hi ha hagut un previsible augment de la violència.

El govern de qualsevol país ha de millorar el sistema polític, i ha d’intentar de proporcionar bones condicions de vida i la població civil. Així, es disminuiria la possibilitat de conflicte a causa del factor interior, i els ciutadans viurien en un sistema més feliç i menys dol.

Tingting He   4tD ESO

divendres, 20 de gener del 2012

Ruanda i França, acord tàcit sobre el genocidi


 BRU ROVIRA | ARA 20/01/2012 


El dia 6 d'abril del 1994, un avió Falcon-50, regal del govern de François Mitterrand, comença el descens a l'aeroport de Kigali. A l'avió hi viatgen deu persones, entre les quals hi ha el president de Ruanda, Juvénal Habyarimana, i el president de Burundi, Cyprien Ntaryamira. Vénen de Dar es Salaam, on han participat en les converses de pau amb la guerrilla ruandesa a l'exili, el Front Patriòtic Ruandès (FPR). Després de quatre anys de guerra s'ha arribat a un acord polític entre les dues parts. Quan l'avió vola a tres-cents metres d'altitud i està a punt d'entrar a la pista d'aterratge, dos míssils terra-aire esclaten contra l'aparell.


El magnicidi és el primer acte d'una maquinària genocida que significarà la mort de més de vuit-centes mil persones, la presa del poder per part de la guerrilla de l'FPR i la tardana intervenció militar francesa -quan feia tres mesos que duraven les massacres- coneguda com l'operació Turquesa. La intervenció tenia la intenció de protegir la població civil, però finalment va protegir la fugida del govern i l'exèrcit ruandès amic i, amb ells, els genocides, fins als camps de refugiats de l'exterior del país.


La caiguda de l'avió presidencial ha estat sempre considerada com "el senyal" que va posar en marxa un projecte criminal perfectament preparat des de les institucions de l'estat, especialment pels sectors radicals del poder hutu i elits del govern que no volien cedir el poder. L'any 1998, però, va començar a circular una versió segons la qual l'avió presidencial no l'havien eliminat els hutus -o els belgues o els francesos-, sinó que ho havia fet la guerrilla tutsi de l'FPR, dirigida per l'actual president, Paul Kagamé, amb la intenció d'obtenir una victòria total en la guerra, sense haver d'acceptar els acords de pau que els comprometia amb Habyarimana.


Aquesta versió tenia com a font principal un informe secret de l'ONU redactat per un investigador del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. El jutge francès, Jean-Louis Bruguière, va rebre aleshores l'encàrrec de fer-ne una investigació oficial que va concloure el 2006 amb una acusació contra Kagamé i una ordre de detenció contra els seus col·laboradors. L'ordre va significar la ruptura de relacions entre França i Ruanda. Fins que l'any passat, Sarkozy va visitar el país per entonar un mínim mea culpa per la responsabilitat "que hagués pogut tenir". Aquest any Kagamé li ha tornat la visita. Entremig, Sarkozy va prometre a Kagamé una nova investigació judicial sobre l'assumpte de l'avió. El dia 9 de gener es van publicar unes conclusions totalment diferents. Kagamé queda així fora de dubte i les relacions entre els dos països reestablertes.


La supremacia dels polítics


Així es demostra que una altra vegada la política passa per sobre de la veritat. Ataqués qui ataqués l'avió, queda encara molt per explicar. Per exemple, la responsabilitat francesa en les massacres, una responsabilitat que inclou la formació i promoció dels militars, i la responsabilitat, també, internacional, perquè se sabia perfectament el que "s'estava preparant". Per exemple, les despeses militars amb crèdits de l'FMI -com la compra de 500 matxets!- I la manera de governar avui de Kagamé, en què els resultats electorals absoluts són només un senyal de com les víctimes silencioses són, sempre en nom de l'estat, utilitzades i manipulades. Se'ls segresta el dol, se'ls roba la memòria i la paraula.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Un miracle en tres mesos



La notícia narra el mal tràngol de dos infants de Daadab, a Kènia.
Dos nens desnutrits que, gràcies a les oenagés han pogut sobreviure.
Minhaj Gadi, un d’aquests dos infants afectats, no només estava extremadament prim sinó que estava apàtic, absent. Ni un somriure, ni un joc. Fins que, amb els primers quilos van tornar els somriures.   Sis setmanes després els nens ja eren uns altres.


Actors : ONG, nens afectats (Minhaj Gadi i Mohamed), els pares d’aquests nens, els Metges sense fronteres i la Oxfam Internacional.
Víctimes : En aquest cas són els infants, però tot i així, hi ha víctimes de totes les edats.

Trobo que és una notícia inquietant ja que t’impacta molt llegir aquestes desgràcies i alhora t’alegres per aquests nens que han pogut sobreviure després d’estar tan a prop de la mort. Però, en aquesta notícia només se’n parla del cas de dos nens. Hi ha milers de persones, de totes les edats, que estan passant per el mateix i tot i que s’intenta ajudar no n’hi ha prou; molt poca gent ajuda en comparació a les persones afectades, però són moltes més les que no ajuden perquè no s’hi veuen implicades. 

Mònica Ramiro 4t B ESO

Enllaç: La Vanguardia

dijous, 17 de novembre del 2011

" Me prendí fuego para que se hable de los derechos humanos en Tíbet"



"No tuve éxito. Hubiera preferido morir. Me prendí fuego para que se hable de los derechos humanos en Tíbet", dice contundentemente Megmar Tenzin. Este tibetano es uno de los últimos en la lista de la docena que se han prendido fuego este año. Les llaman los "mártires en llamas" y la mayoría son monjes y monjas. Muchos han muerto y la mayoría se concentra en Sichuan, en el suroeste de China. Hace una semana el joven de 26 años tomó un autobús que lo llevó hasta la puerta de la Embajada de China en Nueva Delhi. Ahí se roció con la sustancia y encendió su mechero. Ardió por unos segundos, "pero los guardias de la embajada llegaron en unos segundos con los extintores. Me sorprendió que llegaran tan rápido", dice. El tibetano narra así su historia en el modesto hotel en el que está al cuidado de la comunidad tibetana.

El Tibet està en una situació que no hi ha massa drets humans i per això la gent s'immola a si mateixa, els actors podrien ser els polítics que forcen a la gent a aquetes situacions límit per arribar a un estat lliure.

Jo crec que està bé cridar l'atenció per a que compleixin els drets humans però tampoc s’han de prendre foc a si mateixos, estaria bé que es revoltessin entre tots però sense suïcidar-se ni intentar-ho.

Carlos Motje Garcia 4-A


diumenge, 13 de novembre del 2011

Colòmbia: Dones i nenes supervivents de violència sexual exigeixen justícia



Una família que vivia del conreu de la seva terra en el departament de Vichada, fins que,
en el juliol de 2010, uns soldats els van detenir i se’ls van emportar a la muntanya, acusant-los de ser guerrillers. Els soldats van agredir sexualment a la dona.
Aquest cas no és l’únic. Dones i nenes venen sent objecte de una violència sexual generalitzada i sistemàtica a mans de: paramilitars, membres de les forces de seguretat i combatents de la guerrilla. Les dones són violades pel simple fet de ser-ho, per explotar-les com esclaves sexuals, per sembrar el terror en les comunitats i així facilitar la imposició del control militar, per obligar a famílies senceres a fugir de els seves cases i permetre l’apropiació de les seves terres, i per venjar-se dels adversaris. Les defensores dels drets humans i les líders comunitàries són agredides sexualment per represàlia de la seva labor o en un intent de silenciar-les.


Els actors són l’Estat, els soldats, paramilitars, membres de les forces de seguretat i combatents de la guerrilla.
Les víctimes són la parella que han estat agredits sexualment i la resta de dones i nenes que són objecte de la violència sexual.
No hi ha finançament ja que l’Estat no els ha ajudat.
Aquest fet va totalment en contra els Drets Humans.


Crec que està molt malament això que fan de violar a les dones i nenes, no tenen cap raó per violar-les i s’haurien de frenar aquests conflictes amb més seguretat amb alguna ajuda d’altres països perquè les forces d’aquest país són qui provoca aquest conflicte.

   Oriol Muro Valcarce  4t ESO B



dimarts, 8 de novembre del 2011

Activistes sirians assetjats a tot el món



Imad Mauhalhel viu a Espanya i s’ha manifestat davant l’ambaixada de Síria a Madrid. El juliol de 2011, el seu germà Aladdin Mauhalhel va estar detingut i el van obligar, mitjançant tortura, a identificar el seu germà entre els altres participants. El 29 d’agost el van tornar a detenir i va ser obligat a trucar a Imad per demanar-li que deixés d’assistir a les protestes. Des de llavors no s’ha tornat a tenir informació sobre Aladdin.

Malek Jandali va abandonar Síria en 1994, ara viu als EUA. El 23 de juliol va assistir a una manifestació a favor de reformes davant la Casa Blanca, a Washington. Dies després, a Síria, el seu pare va ser emmanillat i portat a la força a casa, on també era la mare. Van ser colpejats, i l’única resposta que van obtenir va ser: “Això és el que passa quan el seu fill es burla del govern”.

No són els únics casos. Més de trenta activistes en vuit països afirmen haver sofert intimidació per part de funcionaris diplomàtics.En molts casos, els manifestants davant les ambaixades de Síria han sigut filmats o fotografiats. A més les famílies de diversos d’aquests activistes han estat atacades per forces de seguretat.Això és una altra mostra de que el govern de Síria no tolera opinió dissident. La societat siriana té tot el dret a gaudir de llibertat d’expressió i reunió.

Com podem observar, hi ha unes víctimes molt clares, la societat de Síria. Ja visqui a Síria, a Madrid o on sigui.Els actors, en aquest cas els que haurien de fer justícia, no fan més que mal per a que la gent no es queixi sobre Síria.Una clara violació dels drets humans. Tothom té dret a expressar-se, i això ha de ser així.En aquests dos casos es pot observar perfectament, dues persones en altres llocs del món, donant la seva opinió manifestant-se, i només per això, els filmen o fotografien i contacten amb les seves famílies per a torturar-les, amb la finalitat que la gent no es manifesti més.

Jo crec que amb això no aconseguiran res, o no haurien d’aconseguir res.Tothom hauria de fer l’impossible per a que això no seguis així, ja que és una injustícia.En el cas d’Imad, que detenen el seu germà per a aconseguir que no es manifesti, i després d’això ja no tornen a saber més d’ell, la família té por que hagi mort a causa de la tortura. Creieu que es manera de viure preocupat per si han pogut matar el teu germà, després de torturar-lo només per expressar-se?En el segon cas, Malek es manifesta, i per això, colpejant al seu pare i a la seva mare. Creieu que es manera de viure, preocupant-se si pel que penses la teva família pot ser danyada?

Laia Soler Izquierdo (4t ESO A)

dilluns, 7 de novembre del 2011

Iwao Hakamada, 43 anys esperant la mort

Iwao Hakamada porta des de 1968 condemnat a mort per haver assassinat al cap de la seva empresa, la seva dona i els seus fills, encara que no hi ha proves. A causa d’això pateix una malaltia cerebral i està aïllat de l’exterior.
La pena de mort és de les pitjors tortures, per les circumstàncies en les que et trobes. Una de les quals és que t’informen de l’execució el mateix dia i als teus familiars quan ja t’han executat.
Un dels jutges que van condemnar a Iwao no estava d’acord amb els seus companys però va tindre que cedir, al cap de poc va renunciar al seu lloc.

Iwao Hakamada
Com a actors estarien el govern per imposar aquestes lleis, els policies, el veritable assassí i els jutges. En la part de víctimes caldria destacar primer de tot al condemnat Iwao Hakamada, així com també als assassinats, el cap de l’empresa, la dona i els fills. Les causes son un assassinat amb proves indesxifrables i sense cap mena de sentit. No hi ha finançament per cap part. Actuen les ONG per al desenvolupament, però en cap moment es tenen en compte els drets humans ja que la pena de mort és molt injusta.


Trobo que es molt inhumà que condemnin a una persona a la forca quan ni tan sols és possible que hagi sigut ell. Després, mentres esperi, s’hagi d’ estar 43anys aïllat del món esperant la seva condemna.
Però trobo que el que ha fet el jutge de deixar el seu treball, tot i que no ajudi a evitar la condemna, és molt solidari per la seva part.

Aina Queral  (4t ESO B)

dimecres, 2 de novembre del 2011

Colombia: mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual exigen justicia




La violencia sexual contra la mujer es una práctica habitual, extendida, sistemática e invisible en el contexto del conflicto armado colombiano.” Corte Constitucional de Colombia, 2008.

Sandra i Carlos vivían en un departamento de Vichada hasta que en julio de 2010 unos soldados les detuvieron acusados de guerrilleros. Los soldados acusaron sexualmente a Sandra.

Las autoridades se han negado a reconocer la declaración de la pareja, y no han recibido ninguna ayuda del Estado. La pareja denunció la agresión de la Fiscalía General de la Nación que ahora investiga el caso. Ha habido muy pocos avances.

Las mujeres sufren abusos sexuales por el simple hecho de serlo. Muy pocos autores de estos crímenes han comparecido ante la justicia. Las defensoras de derechos humanos y las líderes comunitarias son agredidas también sexualmente en represalia por su labor o en un intento de silenciarlas.

Se puede observar que en Colombia, como en muchos otros sitios, hay mujeres que son acosadas sexualmente. Ésas son víctimas.

Los soldados, son un ejemplo clarísimo de actores, que por ejemplo en el caso de esa pareja, se la llevaron acusándoles de guerrilleros y luego abusaron sexualmente de Sandra.

También vemos un claro caso de actores sin el uso de la violencia, como son las defensoras de derechos humanos y las líderes comunitarias. Ellas también, son un caso de víctimas, al ser acosadas sexualmente para conseguir que permanezcan en silencio.

Es una clara violación de los derechos humanos.

Personalmente pienso que nadie debería pasar por eso, y nadie se lo merece.Tampoco entiendo como la justicia no puede hacer nada al respecto, tiene que ser tan duro pasar por algo así. Encima, cuando gente como las defensoras intentan ayudar, no hacen más que salir perdiendo, agrediéndolas a ellas para que no se lo cuenten a nadie y permanezcan en silencio.

Ninguna mujer se merece pasar por esto, y menos aún que haya gente que piense que si, y que sea solo por el hecho de serlo.

Laia Soler Izquierdo (4t ESO A)

dilluns, 17 d’octubre del 2011

LES ONG RETIREN PERSONAL DE DADAAB


Metges Sense Fronteres 
Dues treballadores de Metges Sense Fronteres han estat segrestades a Kènia, això ha provocat que les ONG i les agències de l’ONU hagin decidit reduir o interrompre la feina als camps de refugiats, encara que mantenint els serveis bàsics. Les treballadores estaven negociant amb els líders locals detalls sobre les obres d’un nou dispensari a Ifo quan van ser atacades.


Es pot veure com les ONG que intervenen en els conflictes poden ser víctimes d’un dels bàndols tot i no actuar amb violència. També ho són les persones que hi ha vivint en els camps de refugiats. El personal de Metges Sense Fronteres són considerats actors en aquest conflicte, encara que no fan ús de la violència, pel fet d’ajudar els refugiats.

Les ONG estan per ajudar i no és just que voluntaris que no tenen cap obligació d’estar allà, hagin de sofrir atacs. Tot i això, penso que no s’haurien de retirar.


Andrea Huertas, Ona Roca i Laia Soler (4t. A ESO)