Tortures i mentides de la CIA

El Senat dels Estats Units ha acusat la CIA d’haver interrogat presos d’Al’Qaida brutalment amb tortures com l’asfíxia, l’ús d’insectes, la prohibició del son, la violència física i, fins i tot, l’assetjament sexual durant l’època del President G.W.Bush Jr. L’informe també delata que les tortures es van aplicar en països del tercer món perquè no se’n pogués inculpar els Estats Units. A més, hi va haver tan poca seriositat en les tortures que es van torturar innocents per equivocació. Les tortures, a més, van ser aplicades per agents novells i sense experiència, i, en alguns casos, es va torturar sospitosos sense un traductor per comunicar-s’hi.

Els actors violents d’aquest cas són els agents de la CIA que van torturar els membres d’Al’Qaida, tot i que, en practicar el terrorisme, els interrogats també són actors violents. L’únic actor que no utilitza la violència en el cas és el Senat dels Estats Units, que és qui s’encarrega d’investigar el cas. Les causes del conflicte són l’odi mutu entre els Estats Units i l’islamisme radical després d’episodis com l’atemptat de l’11-S o les dues Guerres del Golf.

En la meva opinió, si bé és cert que, com argumenten els republicans, segurament s’han salvat vides amb l’informació obtinguda pels interrogatoris, la tortura és un mètode que no s’ha d’utilitzar en cap cas (a més, està prohibida en diversos tractats internacionals), ja que, el fi no justifica els mitjans. També hauríem de mirar més al nostre voltant, ja que sembla que només ens interessen els problemes dels nostres països. A més, intentem arreglar la violència amb més violència: és com un peix que es mossega la cua.

Marc Piquer i Méndez i els alumnes de 4t d’ESO D

Font: El Punt Avui (10-12-2014)

Cas Garzón: ningú ha de ser jutjat per investigar violacions de drets humans

El jutge espanyol Baltasar Garzón ha sigut condemnat amb una sanció de 11 anys d’inactivitat en els quals no podrà exercir la seva professió. Tot això com a conseqüència d’iniciar una investigació de la violació dels drets humans durant la Guerra civil i el Franquisme. Amnistia Internacional considera absurd que es penalitzi a algú per investigar aquests temes. Garzón va violar la llei d’Amnistia del 1977, però l’organització creu que no es pot jutjar a algú per això.

Les víctimes d’aquest conflicte són tant Baltasar Garzón com tots els ciutadans espanyols que poden veure com la justícia s’encarrega de condemnar a gent que investiga crims en lloc de condemnar a qui els fa. L’actor principal és el tribunal suprem espanyol, així com tots els mitjans de comunicació que han anat informant d’aquest tema.

Considero absurd que una persona que es dedica a investigar la desaparició de més de 100.000 persones sigui privada d’exercir la seva professió durant 11 anys, quan no ha fet res dolent, al contrari.

Mar Miral Cuevas (4t ESO C)

Enllaç de la notícia

Colombia: mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual exigen justicia

“La violencia sexual contra la mujer es una práctica habitual, extendida, sistemática e invisible en el contexto del conflicto armado colombiano.” Corte Constitucional de Colombia, 2008.

Sandra i Carlos vivían en un departamento de Vichada hasta que en julio de 2010 unos soldados les detuvieron acusados de guerrilleros. Los soldados acusaron sexualmente a Sandra.

Las autoridades se han negado a reconocer la declaración de la pareja, y no han recibido ninguna ayuda del Estado. La pareja denunció la agresión de la Fiscalía General de la Nación que ahora investiga el caso. Ha habido muy pocos avances.

Las mujeres sufren abusos sexuales por el simple hecho de serlo. Muy pocos autores de estos crímenes han comparecido ante la justicia. Las defensoras de derechos humanos y las líderes comunitarias son agredidas también sexualmente en represalia por su labor o en un intento de silenciarlas.

Se puede observar que en Colombia, como en muchos otros sitios, hay mujeres que son acosadas sexualmente. Ésas son víctimas.

Los soldados, son un ejemplo clarísimo de actores, que por ejemplo en el caso de esa pareja, se la llevaron acusándoles de guerrilleros y luego abusaron sexualmente de Sandra.

También vemos un claro caso de actores sin el uso de la violencia, como son las defensoras de derechos humanos y las líderes comunitarias. Ellas también, son un caso de víctimas, al ser acosadas sexualmente para conseguir que permanezcan en silencio.

Es una clara violación de los derechos humanos.

Personalmente pienso que nadie debería pasar por eso, y nadie se lo merece.Tampoco entiendo como la justicia no puede hacer nada al respecto, tiene que ser tan duro pasar por algo así. Encima, cuando gente como las defensoras intentan ayudar, no hacen más que salir perdiendo, agrediéndolas a ellas para que no se lo cuenten a nadie y permanezcan en silencio.

Ninguna mujer se merece pasar por esto, y menos aún que haya gente que piense que si, y que sea solo por el hecho de serlo.

Laia Soler Izquierdo (4t ESO A)