La violència masclista

Dos nous assassinats han succeït quasi 48 hores després que desenes de milers de persones reclamessin a Madrid el dissabte 7 de novembre més esforç contra la violència de gènere. Ahir, dilluns dia 9, un home va ser detingut a Logronyo després d’assassinar amb una arma blanca al marit de la seva ex parella. I a Oviedo, una dona de 65 anys ha mort de diversos cops al cap a mans de la seva ex parella, de 51 anys, que també ha sigut detingut.

Els dos assassinats masclistes d’ahir es sumen als altres tres succeïts el diumenge, amb dues dones assassinades a Llíria (València) i a Baena (Còrdova).

Aquests fets són una violació molt gran dels drets humans, i últimament els casos de violència masclista estan augmentant molt.

Fa temps la violència masclista era una cosa privada i que mai s’intentava solucionar, cosa que és una barbaritat, però ara la igualtat entre sexes avança cap a millor tot i que encara hi ha molts crims d’aquest estil. S’haurien d’usar més mitjans per tal de frenar aquest tipus de crims, ja que són injustos i, a part, en la majoria dels casos deixen als fill sense mare i alhora sense pare, ja que és empresonat.

Daniel Morales Garrido

4tE ESO

Enllaç de la notícia: El Periódico

Tortures i mentides de la CIA

El Senat dels Estats Units ha acusat la CIA d’haver interrogat presos d’Al’Qaida brutalment amb tortures com l’asfíxia, l’ús d’insectes, la prohibició del son, la violència física i, fins i tot, l’assetjament sexual durant l’època del President G.W.Bush Jr. L’informe també delata que les tortures es van aplicar en països del tercer món perquè no se’n pogués inculpar els Estats Units. A més, hi va haver tan poca seriositat en les tortures que es van torturar innocents per equivocació. Les tortures, a més, van ser aplicades per agents novells i sense experiència, i, en alguns casos, es va torturar sospitosos sense un traductor per comunicar-s’hi.

Els actors violents d’aquest cas són els agents de la CIA que van torturar els membres d’Al’Qaida, tot i que, en practicar el terrorisme, els interrogats també són actors violents. L’únic actor que no utilitza la violència en el cas és el Senat dels Estats Units, que és qui s’encarrega d’investigar el cas. Les causes del conflicte són l’odi mutu entre els Estats Units i l’islamisme radical després d’episodis com l’atemptat de l’11-S o les dues Guerres del Golf.

En la meva opinió, si bé és cert que, com argumenten els republicans, segurament s’han salvat vides amb l’informació obtinguda pels interrogatoris, la tortura és un mètode que no s’ha d’utilitzar en cap cas (a més, està prohibida en diversos tractats internacionals), ja que, el fi no justifica els mitjans. També hauríem de mirar més al nostre voltant, ja que sembla que només ens interessen els problemes dels nostres països. A més, intentem arreglar la violència amb més violència: és com un peix que es mossega la cua.

Marc Piquer i Méndez i els alumnes de 4t d’ESO D

Font: El Punt Avui (10-12-2014)

Iwao Hakamada, 43 anys esperant la mort

Iwao Hakamada porta des de 1968 condemnat a mort per haver assassinat al cap de la seva empresa, la seva dona i els seus fills, encara que no hi ha proves. A causa d’això pateix una malaltia cerebral i està aïllat de l’exterior.

La pena de mort és de les pitjors tortures, per les circumstàncies en les que et trobes. Una de les quals és que t’informen de l’execució el mateix dia i als teus familiars quan ja t’han executat.

Un dels jutges que van condemnar a Iwao no estava d’acord amb els seus companys però va tindre que cedir, al cap de poc va renunciar al seu lloc.

Iwao Hakamada

Com a actors estarien el govern per imposar aquestes lleis, els policies, el veritable assassí i els jutges. En la part de víctimes caldria destacar primer de tot al condemnat Iwao Hakamada, així com també als assassinats, el cap de l’empresa, la dona i els fills. Les causes son un assassinat amb proves indesxifrables i sense cap mena de sentit. No hi ha finançament per cap part. Actuen les ONG per al desenvolupament, però en cap moment es tenen en compte els drets humans ja que la pena de mort és molt injusta.

Trobo que es molt inhumà que condemnin a una persona a la forca quan ni tan sols és possible que hagi sigut ell. Després, mentres esperi, s’hagi d’ estar 43anys aïllat del món esperant la seva condemna.

Però trobo que el que ha fet el jutge de deixar el seu treball, tot i que no ajudi a evitar la condemna, és molt solidari per la seva part.

Aina Queral  (4t ESO B)

Enllaç:  Amnistia Internacional

Colombia: mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual exigen justicia

“La violencia sexual contra la mujer es una práctica habitual, extendida, sistemática e invisible en el contexto del conflicto armado colombiano.” Corte Constitucional de Colombia, 2008.

Sandra i Carlos vivían en un departamento de Vichada hasta que en julio de 2010 unos soldados les detuvieron acusados de guerrilleros. Los soldados acusaron sexualmente a Sandra.

Las autoridades se han negado a reconocer la declaración de la pareja, y no han recibido ninguna ayuda del Estado. La pareja denunció la agresión de la Fiscalía General de la Nación que ahora investiga el caso. Ha habido muy pocos avances.

Las mujeres sufren abusos sexuales por el simple hecho de serlo. Muy pocos autores de estos crímenes han comparecido ante la justicia. Las defensoras de derechos humanos y las líderes comunitarias son agredidas también sexualmente en represalia por su labor o en un intento de silenciarlas.

Se puede observar que en Colombia, como en muchos otros sitios, hay mujeres que son acosadas sexualmente. Ésas son víctimas.

Los soldados, son un ejemplo clarísimo de actores, que por ejemplo en el caso de esa pareja, se la llevaron acusándoles de guerrilleros y luego abusaron sexualmente de Sandra.

También vemos un claro caso de actores sin el uso de la violencia, como son las defensoras de derechos humanos y las líderes comunitarias. Ellas también, son un caso de víctimas, al ser acosadas sexualmente para conseguir que permanezcan en silencio.

Es una clara violación de los derechos humanos.

Personalmente pienso que nadie debería pasar por eso, y nadie se lo merece.Tampoco entiendo como la justicia no puede hacer nada al respecto, tiene que ser tan duro pasar por algo así. Encima, cuando gente como las defensoras intentan ayudar, no hacen más que salir perdiendo, agrediéndolas a ellas para que no se lo cuenten a nadie y permanezcan en silencio.

Ninguna mujer se merece pasar por esto, y menos aún que haya gente que piense que si, y que sea solo por el hecho de serlo.

Laia Soler Izquierdo (4t ESO A)