ISRAEL I HAMAS ACORDEN UN ALTO AL FOC DESPRÉS DE LA MEDIACIÓ INTERNACIONAL.




Israel i el grup islamista Hamas van arribar ahir a un acord per l’alto al foc gràcies a la mediació d’ Egipte i els Estats Units. La treva va arribar després de l’explosió d’ un autobús que va deixar 21 ferits.

El país està desenvolupat, però el grup islamista Hamas vol fer-se amb la franja de Gaza, Israel no els hi permet i han entrat en guerra.

Els actors que participen en la violència són Israel i Hamas.

Els polítics internacionals (Estats Units, Egipte) actuen com a mediadors, i no participen en la violència. També són actors sense participar en la violència els mitjans de comunicació, ja que difonen el desenvolupament del conflicte arreu del món.

Les víctimes del conflicte són els civils palestins i israelites. L’ estat d’ Israel finança a l’exèrcit.

La principal causa del conflicte és que els rebels volen que Palestina sigui independent d’ Israel, volen controlar la franja de Gaza i Israel no els hi permet.

La meva opinió personal és que si un territori vol ser independent d’ un altre i la majoria de la població recolza la idea, se’ ls ha de donar llibertat per ser independent i mai s’ha d’ arribar a una guerra.

                            

                                         Joan Roger 4t E.

Font: Diari "20 Minutos" del 22-11-12

Al Assad: Siria publicarà una llista de mercenarios extranjeros capturados en el país.

Al Assad, el president del govern, ha anunciat molts cops quin punt de vista té i tot i això encara hi ha gent en conflicte, per tant a fet una llista per matar-los.

A més a més també ha pres lloc l’exercit lliure Siri (ELS) que no té gaire de lliure ni organitzat, ja que mata pel seu compte.

El govern no fa cas del tercer pilar, ja que no és una democràcia. El militars, a més, són un dels principals actors dels conflictes i no fan res per prevenir la seguretat del poble, els altres actors que hi trobem són organitzacions terroristes com Al Qaeda i altres grups de mercenaris.

Estic completament en contra d’aquests fets insòlits i molt contradictoris que es donen a Siria, demanaria als governs dels països dels Nord que col·laborin de forma permanent per ajudar als països subdesenvolupats.

Pau Cuadrado  4 F

El consell de Seguretat de l’ONU condemna l’atac contra els “cascos blaus” a la RD del Congo

El Consell de Seguretat de l'ONU ha condemnat avui “en els termes més enèrgics” l'atac contra un equip de la Missió de l'ONU per a l'Estabilitat del Congo (Monusco) en el qual van resultar ferits almenys onze “cascos blaus” paquistanesos a la província de Kivu del Sud.

Els actors són una milícia may-may d’autodefensa de la zona anomenats Mutomboki Raia això és el que creu el portaveu de l’ONU. Les víctimes són els onze ferits “cascos blaus” paquistanesos a la provincia de Kivu del Sud. Les causes d’aquestes morts son els enfrontaments entre soldats de la RDC i els ex-rebels seguidors de Basco Ntaganda integrats en l’exèrcit, això ha provocat la fugida a Ruanda de més de 5000 persones. La RDC està en un procés de Pau des de la Segona Guerra del Congo (1998-2003).

Creiem que està be que l’ONU condemni a un grup que es dedica a matar a la gent per un conflicte perquè les coses no es solucionen sempre matant a la gent.

Laura López Gambin i Andrea Jean Ruiz (4t E ESO)

enllaç: http://www.larazon.es/noticia/382-el-consejo-de-seguridad-condena-ataque-contra-cascos-azules-en-rd-congo

Nova matança de 23 persones commou a Mèxic

S'han trobat 9 cadàvers penjats d'un pont amb signes de tortura. Poc després, mentre els policies rastrejaven la zona, van trobar, dins d'un cotxe, els cossos de 14 persones mutilades. La policia atribueix aquestes morts al crim organitzat. No és la primera vegada que això passa a Mèxic, ja que des de fa un any, l'exèrcit mexicà ha pres les tasques de la seguretat pública, degut a l'alta corrupció que hi ha entre la policia del país.

Els actors d'aquest conflicte són les persones que han comès el crim, tot i que també són responsables les persones que han ordenat aquesta matança. Les víctimes d'aquest conflicte, són els 23 morts i les seves respectives famílies, tot i que també podrien ser-ho totes les persones (sobretot nens), que hagin vist aquest desagradable incident, ja que això els pot marcar per a tota la vida. Tot i les moltes morts que hi ha a Mèxic a causa del tràfic d'armes i de drogues, aquest conflicte no està considerat com una guerra, encara que hi hagin mort més persones que en alguna guerra que sí que ha estat declarada. El que està passant actualment a Mèxic es tracta d'un conflicte difús, ja que no se saben ben bé les causes de perquè va començar.

Si s'apliqués una mesura de desarmament, potser contribuiria a que aquests crims disminuïssin, tot i que no desapareixerien, perquè per això cal que hi hagi una estabilitat política i social al país, és a dir que existís un desenvolupament igual per a tota la població i així evitar que la part menys desenvolupada hagués de recórrer al narcotràfic.

Tot i que l'exèrcit ha pres el domini de la seguretat pública des de fa un any, s'hauria de procurar protegir més a la població, perquè si no, aquesta li costarà molt més agafar confiança en que la seva situació pot canviar, i això farà molt més lent el procés de desenvolupament del país.

Paula Reixats Monge (4t E ESO)http://www.lavanguardia.com/internacional/20120505/54289863309/nueva-matanza-de-23-personas-sacude-mexico.html

LÍBIA: el CNT (Consejo Nacional de Transición) no debe restringir la libertad de expresión para proteger la “revolución”

Las autoridades libias han creado una nueva ley para proteger la “revolución”, pero que en realidad es tan

sólo una ley que prohíbe la libertad de expresión por parte de la población. Con esta nueva ley podría haber penas de muerte para los rebeldes por diversos motivos como difundir falsos rumores, aterrorizar a la población o atacar al estado islamista.

Las causas de la creación de esta ley se ven relacionadas con el intento de poner control en la situación que viven los pueblos libios antes de que el estado del conflicto empeore.

Mi opinión sobre este asunto es que me parece vergonzoso que se esconda la realidad a través de estas leyes cuyo único objetivo es cohibir la libertad de expresión, aparte de que dañan a la población y al derecho de manifiesto

Eva Llorens 4t F

La reforma laboral es un ataque en toda regla contra los trabajadores

Soraya Rodríguez señaló que es una norma "mala para España, no va a generar empleo y no va a estimular la economía” Es un ataque en toda regla a los trabajadores", dijo Rodríguez sobre la reforma laboral, a la que tildó de "injusta y desequilibrada".

Desde el PSOE subrayaron además que "por primera vez dicen sí a todas las reclamaciones de los empresarios", y reclamaron al Gobierno y al PP que "reflexione" y respete a los representantes de los trabajadores y "a los que defendemos decir no a la reforma laboral".

  

Es para protestar en contra de la liberalización del mercado de trabajo español, para oponerse al nuevo gobierno "injusto para los trabajadores, las reformas del mercado laboral en el crecimiento económico y sin efecto el empleo" . La reforma hará más fácil para los empresarios  recortar los salarios y despedir a empleados. Los sindicatos españoles creen que las reformas del mercado laboral ha mejorado para los empresarios  contra el poder sindical y perjudica  los intereses de los trabajadores. Una medida de las nuevas regulaciones del programa de reforma, si el empleador puede demostrar la existencia de la empresa, o la pérdida esperada, o proporcionar los registros de nueve meses consecutivos el volumen de negocios reducido, los empleados pueden ser despedidos con una indemnización de 20 días por año. 

Creo que la reforma laboral es totalmente injusta, porque si el empresario no puede mantener su propio negocio, no hay manera de pagar los salarios de los trabajadores, y si hay pérdidas, nadie va a prestar asistencia a los empleadores, por lo que los empresarios tienen el poder de despedir en cualquier momento a los trabajadores. Por lo menos el sindicato de trabajadores, los trabajadores,  pueden recibir ayudas de desempleo.

Economista.es / Agencias 

19 de Febrer de 2012

LYDIA YE     4tD

500 morts per l’ús policial d’armes Tàsser

La mort de 500 persones després de rebre descàrregues d’armes Tàsser en mans de la policia du a la necessitat de posar unes normes més estrictes que limitin l’ús d’aquestes armes a l’hora de fer complir la llei. Segons dates recollides per l’Amnistia Internacional, almenys 500 persones han mort als Estats Units des del 2001després de rebre descàrregues d’armes Tàsser. De les cents d’aquestes persones que han perdut la vida per l’ús d’aquestes armes, es pot concloure que en desenes de casos es va fer un ús incorrecte de la força. Amnistia Internacional creu que aquestes armes només s’haurien d’utilitzar en situacions en les que la policia consideraria l’ús d’armes de foc.

Segueixen arribant informes sobre agents de policia que infligeixen descàrregues múltiples tot i les advertències de que aquest ús podria augmentar el risc d’efectes adversos en el cor o en l’aparell respiratori.

Els actors d’aquest conflicte són clarament els policies, que fan ús de les armes Tàsser en casos on no es justifica un grau tan elevat de força sobre persones detingudes, les quals són les víctimes del conflicte.

El més inquietant sobre l’ús per la policia d’armes Tàsser és que la majoria de les persones que posteriorment van morir no representaven una amenaça greu quan la policia els va sotmetre a descàrregues.

Estic d’acord amb el que creu Amnistia Internacional, que aquestes armes només haurien d’utilitzar-se com a alternativa en situacions en què la policia consideraria l’ús d’armes de foc. Haurien d’utilitzar-se amb gran prudència i amb motius on de debò sigui necessari fer-ne ús.

Laia Puentes (4t ESO C)

Enllaç de la notícia: http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/500-muertes-por-el-uso-policial-de-armas-taser-hacen-falta-limites-mas-estrictos/

Cas Garzón: ningú ha de ser jutjat per investigar violacions de drets humans

El jutge espanyol Baltasar Garzón ha sigut condemnat amb una sanció de 11 anys d’inactivitat en els quals no podrà exercir la seva professió. Tot això com a conseqüència d’iniciar una investigació de la violació dels drets humans durant la Guerra civil i el Franquisme. Amnistia Internacional considera absurd que es penalitzi a algú per investigar aquests temes. Garzón va violar la llei d’Amnistia del 1977, però l’organització creu que no es pot jutjar a algú per això.

Les víctimes d’aquest conflicte són tant Baltasar Garzón com tots els ciutadans espanyols que poden veure com la justícia s’encarrega de condemnar a gent que investiga crims en lloc de condemnar a qui els fa. L’actor principal és el tribunal suprem espanyol, així com tots els mitjans de comunicació que han anat informant d’aquest tema.

Considero absurd que una persona que es dedica a investigar la desaparició de més de 100.000 persones sigui privada d’exercir la seva professió durant 11 anys, quan no ha fet res dolent, al contrari.

Mar Miral Cuevas (4t ESO C)

Enllaç de la notícia

Uganda debatrà en el seu parlament la pena de mort pels homosexuals

Un projecte de llei a Uganda està contemplant la pena de mort per als homosexuals que siguin “reincidents”. Aquest fet ha provocat dures crítiques internacionals. A més molts dels donants internacionals han amenaçat en tallar el finançament del país en cas que es convertís en llei això. La homosexualitat té molt mala fama als països africans, ja que es considera un mal costum europea. La homosexualitat és il·legal en 37 països africans i pocs africans confessen la seva tendència sexual per por d’anar a la presó o perdre el seu treball.

Els actors d’aquest conflicte són el govern d’Uganda, els partís homòfobs i varis grups parlamentaris, per altra banda els governs internacionals també són actors que intenten ajudar als homosexuals. Les víctimes són els homosexuals. Les causes d’aquest conflicte són la mala fama de la homosexualitat a Àfrica, ja que està molt mal vist. No s’estan garantint els drets i les llibertats humanes fonamentals.

Jo opino que aquesta llei de pena de mort per als homosexuals és una llei horrible, els homosexuals tenen els mateixos drets que els altres, i són iguals. No tindria que ser il·legal. És per això que els països internacionals han de treballar per fer veure la realitat de la situació.

Sara Sicluna 4t-D

www.lavanguardia.com 8-2-12

Tragèdia futbolística a Egipte

Dimecres, 1 de Febrer, a la ciutat de Port Said (Egipte), després d’un partit de futbol de la lliga egípcia, els seguidors de l’equip local, que va guanyar per tres a un, van saltar al camp i van començar a perseguir alguns dels jugadors de l’equip contrari.

Fins al moment s’han registrat 73 morts i centenars de ferits.

Els actors d’aquest conflicte són clarament els seguidors de tots dos bàndols.
Els exaltats de Al Ahli (equip visitant), també coneguts com Diables Vermells, ja s’han enfrontat en altres casos amb les forces de seguretat egípcies.
Probablement, les causes d’aquest conflicte tinguin relació amb aquests enfrontaments anteriors al partit.

La meva opinió sobre aquest conflicte és que s’hauria de respectar millor el tercer pilar per la pau (Drets Humans).
Està clar que Egipte té un greu problema de drets humans, fins al punt que un simple partit pugui provocar la mort de 73 morts i centenars de ferits.

Sílvia Martorell (4t ESO C)

enllaç amb la notícia: http://www.elperiodico.com/es/noticias/deportes/partido-egipto-acaba-con-muertos-centenares-heridos-1378664

La Lliga Àrab es retira de Siria abans de l’augment de la violència.

La Lliga Àrab va suspendre la seva missió d’observadors en Siria a causa de l’augment de la violència el 28 de gener. Els ciutadans pateixen molt la situació perillosa , molts civils que participen manifestacions van morir per part de les forces de seguretat. Una delegació ha anat a Nova York per a intentar aconseguir el suport de ONU, però Rússia l’ha refusat. La Lliga Àrab no va poder garantir el mínim de protecció de civils, l’oposició va acusar la participació de mancances a Iran.

La població civil és la víctima. Els actors són la Lliga Àrab , els grups siris opositors(CNS, CCL...). La causa del conflicte és que les protestes contra el govern siri ha durat uns 10 mesos. L’absència dels drets constitucionals i la corrupció política són les causes principals de les protestes. Els civils utilitzen manifestacions per demostrar el seu descontent, i el govern utilitza exèrcits per pressionar-los. Els pròxims dies hi ha hagut un previsible augment de la violència.

El govern de qualsevol país ha de millorar el sistema polític, i ha d’intentar de proporcionar bones condicions de vida i la població civil. Així, es disminuiria la possibilitat de conflicte a causa del factor interior, i els ciutadans viurien en un sistema més feliç i menys dol.

Tingting He   4tD ESO

Ruanda i França, acord tàcit sobre el genocidi

 BRU ROVIRA | ARA 20/01/2012 

El dia 6 d'abril del 1994, un avió Falcon-50, regal del govern de François Mitterrand, comença el descens a l'aeroport de Kigali. A l'avió hi viatgen deu persones, entre les quals hi ha el president de Ruanda, Juvénal Habyarimana, i el president de Burundi, Cyprien Ntaryamira. Vénen de Dar es Salaam, on han participat en les converses de pau amb la guerrilla ruandesa a l'exili, el Front Patriòtic Ruandès (FPR). Després de quatre anys de guerra s'ha arribat a un acord polític entre les dues parts. Quan l'avió vola a tres-cents metres d'altitud i està a punt d'entrar a la pista d'aterratge, dos míssils terra-aire esclaten contra l'aparell.

El magnicidi és el primer acte d'una maquinària genocida que significarà la mort de més de vuit-centes mil persones, la presa del poder per part de la guerrilla de l'FPR i la tardana intervenció militar francesa -quan feia tres mesos que duraven les massacres- coneguda com l'operació Turquesa. La intervenció tenia la intenció de protegir la població civil, però finalment va protegir la fugida del govern i l'exèrcit ruandès amic i, amb ells, els genocides, fins als camps de refugiats de l'exterior del país.

La caiguda de l'avió presidencial ha estat sempre considerada com "el senyal" que va posar en marxa un projecte criminal perfectament preparat des de les institucions de l'estat, especialment pels sectors radicals del poder hutu i elits del govern que no volien cedir el poder. L'any 1998, però, va començar a circular una versió segons la qual l'avió presidencial no l'havien eliminat els hutus -o els belgues o els francesos-, sinó que ho havia fet la guerrilla tutsi de l'FPR, dirigida per l'actual president, Paul Kagamé, amb la intenció d'obtenir una victòria total en la guerra, sense haver d'acceptar els acords de pau que els comprometia amb Habyarimana.

Aquesta versió tenia com a font principal un informe secret de l'ONU redactat per un investigador del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. El jutge francès, Jean-Louis Bruguière, va rebre aleshores l'encàrrec de fer-ne una investigació oficial que va concloure el 2006 amb una acusació contra Kagamé i una ordre de detenció contra els seus col·laboradors. L'ordre va significar la ruptura de relacions entre França i Ruanda. Fins que l'any passat, Sarkozy va visitar el país per entonar un mínim mea culpa per la responsabilitat "que hagués pogut tenir". Aquest any Kagamé li ha tornat la visita. Entremig, Sarkozy va prometre a Kagamé una nova investigació judicial sobre l'assumpte de l'avió. El dia 9 de gener es van publicar unes conclusions totalment diferents. Kagamé queda així fora de dubte i les relacions entre els dos països reestablertes.

La supremacia dels polítics

Així es demostra que una altra vegada la política passa per sobre de la veritat. Ataqués qui ataqués l'avió, queda encara molt per explicar. Per exemple, la responsabilitat francesa en les massacres, una responsabilitat que inclou la formació i promoció dels militars, i la responsabilitat, també, internacional, perquè se sabia perfectament el que "s'estava preparant". Per exemple, les despeses militars amb crèdits de l'FMI -com la compra de 500 matxets!- I la manera de governar avui de Kagamé, en què els resultats electorals absoluts són només un senyal de com les víctimes silencioses són, sempre en nom de l'estat, utilitzades i manipulades. Se'ls segresta el dol, se'ls roba la memòria i la paraula.