Putin adverteix a Kiev que enviarà tropes si no es respecta els prorrussos

Putin adverteix a Kíev que enviarà tropes si no es respecta la minoria russa.

Evita concretar què hauria de passar perquè s’arribés a aquest extrem i admet que a Crimea hi havia soldats russos però nega que ara n’hi hagi al darrere de les revoltes.

Podem veure que els actors són els ucraïnesos, els russos i els prorussos. Les principals víctimes són els ucraïnesos i els prorussos. El conflicte és finançat per Ucraïna i per Rússia. Les principals causes són el malestar social, la presència d’una democràcia que no funciona i el fet de que bona part de la població està armada o pot aconseguir armes fàcilment.

Penso que els ucraïnesos haurien de respectar la minoria russa, però, malgrat no acabi de ser així, crec que Putin no pot amenaçar d’aquesta manera a Ucraïna dient que enviarà tropes per controlar la situació.

Joaquim Cubero Benet 

4t d’ESO A

Enllaç: El Punt-Avui

Afganistan: La guerra subcontractada

Les empreses privades són subcontractades pels exèrcits que fan la guerra a l'Afganistan o a l'Iraq i això es converteix en la principal font de finançament de la guerra. En aquests tipus de guerres a part dels actors violents també actuen actors no violents com les ONGs o periodistes que també es converteixen en objectiu dels atacs dels combatents.

La protecció dels actors no violents hauria de ser augmentada, ja que són els encarregats de proporcionar ajuda a la població afectada per la guerra. La guerra no hauria de ser un negoci, ja que els països haurien de tenir altres prioritats.

Núria Ibáñez Colomina 
4t ESO C

[Notícia publicada al diari Ara per Cristina Mas, diumenge 24 de Novembre 2013, pàgina 16]

Violencia sexual contra mujeres dentro del conflicto armado en Colombia

l

Mujeres y niñas son objeto de una violencia sexual generalizada y sistemática a manos de todas las partes del conflicto armado de Colombia. Las violan y las someten a abusos sexuales y a menudo son tratadas como trofeos de guerra.

Han sufrido abusos sexuales por el simple hecho de ser mujeres. Las mujeres son escogidas como víctimas también por su labor como defensoras de derechos humanos o como líderes comunitarios y sociales.

Como señala el informe de Amnistía Internacional, "Eso es lo que nosotros exigimos, que se haga justicia", las autoridades colombianas no han abordado efectivamente la ausencia de justicia para las mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual durante el conflicto armado.

Incluso cuando la mujer reúne el coraje necesario para denunciar un caso de violación o de violencia sexual, éste rara vez se investiga efectivamente. Las mujeres indígenas sobrevivientes de la violencia sexual sufren barreras adicionales, como la ausencia de traductores, las dificultades para viajar desde zonas remotas a los lugares donde pueden obtener asistencia oficial y la significativa presencia de combatientes en las zonas donde viven.

Amnistía Internacional ha pedido a las autoridades colombianas que elaboren una estrategia global para garantizar la prevención, investigación y enjuiciamiento efectivos de la violencia contra la mujer relacionada con el conflicto, y que ofrezca remedio a las víctimas.

En relación a los conflictos armados podemos ver que todos los hombres que forman parte del conflicto, es decir, paramilitares, miembros de las fuerzas de seguridad y combatientes de la guerrilla se aprovechan de la situación del país para abusar de las mujeres, la parte de la sociedad más débil después de los niños.

Aunque en este caso estamos hablando sobre el conflicto armado de Colombia, esto sucede en cualquier

Me parece despreciable que hagan servir a las mujeres como objetos, por el simple hecho de ser más débiles y por que haya un conflicto en el país. Muchas veces sufren desde pequeñas y quedan marcadas de por vida, si es que sobreviven. La violación deja secuelas en las mujeres, y eso es quizás lo que la gente aún no ve.

Natalia Correa

4tB ESO

Enllaç: Amnistia internacional

Al Assad: Siria publicarà una llista de mercenarios extranjeros capturados en el país.

Al Assad, el president del govern, ha anunciat molts cops quin punt de vista té i tot i això encara hi ha gent en conflicte, per tant a fet una llista per matar-los.

A més a més també ha pres lloc l’exercit lliure Siri (ELS) que no té gaire de lliure ni organitzat, ja que mata pel seu compte.

El govern no fa cas del tercer pilar, ja que no és una democràcia. El militars, a més, són un dels principals actors dels conflictes i no fan res per prevenir la seguretat del poble, els altres actors que hi trobem són organitzacions terroristes com Al Qaeda i altres grups de mercenaris.

Estic completament en contra d’aquests fets insòlits i molt contradictoris que es donen a Siria, demanaria als governs dels països dels Nord que col·laborin de forma permanent per ajudar als països subdesenvolupats.

Pau Cuadrado  4 F

Nova matança de 23 persones commou a Mèxic

S'han trobat 9 cadàvers penjats d'un pont amb signes de tortura. Poc després, mentre els policies rastrejaven la zona, van trobar, dins d'un cotxe, els cossos de 14 persones mutilades. La policia atribueix aquestes morts al crim organitzat. No és la primera vegada que això passa a Mèxic, ja que des de fa un any, l'exèrcit mexicà ha pres les tasques de la seguretat pública, degut a l'alta corrupció que hi ha entre la policia del país.

Els actors d'aquest conflicte són les persones que han comès el crim, tot i que també són responsables les persones que han ordenat aquesta matança. Les víctimes d'aquest conflicte, són els 23 morts i les seves respectives famílies, tot i que també podrien ser-ho totes les persones (sobretot nens), que hagin vist aquest desagradable incident, ja que això els pot marcar per a tota la vida. Tot i les moltes morts que hi ha a Mèxic a causa del tràfic d'armes i de drogues, aquest conflicte no està considerat com una guerra, encara que hi hagin mort més persones que en alguna guerra que sí que ha estat declarada. El que està passant actualment a Mèxic es tracta d'un conflicte difús, ja que no se saben ben bé les causes de perquè va començar.

Si s'apliqués una mesura de desarmament, potser contribuiria a que aquests crims disminuïssin, tot i que no desapareixerien, perquè per això cal que hi hagi una estabilitat política i social al país, és a dir que existís un desenvolupament igual per a tota la població i així evitar que la part menys desenvolupada hagués de recórrer al narcotràfic.

Tot i que l'exèrcit ha pres el domini de la seguretat pública des de fa un any, s'hauria de procurar protegir més a la població, perquè si no, aquesta li costarà molt més agafar confiança en que la seva situació pot canviar, i això farà molt més lent el procés de desenvolupament del país.

Paula Reixats Monge (4t E ESO)http://www.lavanguardia.com/internacional/20120505/54289863309/nueva-matanza-de-23-personas-sacude-mexico.html

LÍBIA: el CNT (Consejo Nacional de Transición) no debe restringir la libertad de expresión para proteger la “revolución”

Las autoridades libias han creado una nueva ley para proteger la “revolución”, pero que en realidad es tan

sólo una ley que prohíbe la libertad de expresión por parte de la población. Con esta nueva ley podría haber penas de muerte para los rebeldes por diversos motivos como difundir falsos rumores, aterrorizar a la población o atacar al estado islamista.

Las causas de la creación de esta ley se ven relacionadas con el intento de poner control en la situación que viven los pueblos libios antes de que el estado del conflicto empeore.

Mi opinión sobre este asunto es que me parece vergonzoso que se esconda la realidad a través de estas leyes cuyo único objetivo es cohibir la libertad de expresión, aparte de que dañan a la población y al derecho de manifiesto

Eva Llorens 4t F

Ruanda i França, acord tàcit sobre el genocidi

 BRU ROVIRA | ARA 20/01/2012 

El dia 6 d'abril del 1994, un avió Falcon-50, regal del govern de François Mitterrand, comença el descens a l'aeroport de Kigali. A l'avió hi viatgen deu persones, entre les quals hi ha el president de Ruanda, Juvénal Habyarimana, i el president de Burundi, Cyprien Ntaryamira. Vénen de Dar es Salaam, on han participat en les converses de pau amb la guerrilla ruandesa a l'exili, el Front Patriòtic Ruandès (FPR). Després de quatre anys de guerra s'ha arribat a un acord polític entre les dues parts. Quan l'avió vola a tres-cents metres d'altitud i està a punt d'entrar a la pista d'aterratge, dos míssils terra-aire esclaten contra l'aparell.

El magnicidi és el primer acte d'una maquinària genocida que significarà la mort de més de vuit-centes mil persones, la presa del poder per part de la guerrilla de l'FPR i la tardana intervenció militar francesa -quan feia tres mesos que duraven les massacres- coneguda com l'operació Turquesa. La intervenció tenia la intenció de protegir la població civil, però finalment va protegir la fugida del govern i l'exèrcit ruandès amic i, amb ells, els genocides, fins als camps de refugiats de l'exterior del país.

La caiguda de l'avió presidencial ha estat sempre considerada com "el senyal" que va posar en marxa un projecte criminal perfectament preparat des de les institucions de l'estat, especialment pels sectors radicals del poder hutu i elits del govern que no volien cedir el poder. L'any 1998, però, va començar a circular una versió segons la qual l'avió presidencial no l'havien eliminat els hutus -o els belgues o els francesos-, sinó que ho havia fet la guerrilla tutsi de l'FPR, dirigida per l'actual president, Paul Kagamé, amb la intenció d'obtenir una victòria total en la guerra, sense haver d'acceptar els acords de pau que els comprometia amb Habyarimana.

Aquesta versió tenia com a font principal un informe secret de l'ONU redactat per un investigador del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. El jutge francès, Jean-Louis Bruguière, va rebre aleshores l'encàrrec de fer-ne una investigació oficial que va concloure el 2006 amb una acusació contra Kagamé i una ordre de detenció contra els seus col·laboradors. L'ordre va significar la ruptura de relacions entre França i Ruanda. Fins que l'any passat, Sarkozy va visitar el país per entonar un mínim mea culpa per la responsabilitat "que hagués pogut tenir". Aquest any Kagamé li ha tornat la visita. Entremig, Sarkozy va prometre a Kagamé una nova investigació judicial sobre l'assumpte de l'avió. El dia 9 de gener es van publicar unes conclusions totalment diferents. Kagamé queda així fora de dubte i les relacions entre els dos països reestablertes.

La supremacia dels polítics

Així es demostra que una altra vegada la política passa per sobre de la veritat. Ataqués qui ataqués l'avió, queda encara molt per explicar. Per exemple, la responsabilitat francesa en les massacres, una responsabilitat que inclou la formació i promoció dels militars, i la responsabilitat, també, internacional, perquè se sabia perfectament el que "s'estava preparant". Per exemple, les despeses militars amb crèdits de l'FMI -com la compra de 500 matxets!- I la manera de governar avui de Kagamé, en què els resultats electorals absoluts són només un senyal de com les víctimes silencioses són, sempre en nom de l'estat, utilitzades i manipulades. Se'ls segresta el dol, se'ls roba la memòria i la paraula.

Colòmbia: Dones i nenes supervivents de violència sexual exigeixen justícia

Una família que vivia del conreu de la seva terra en el departament de Vichada, fins que,

en el juliol de 2010, uns soldats els van detenir i se’ls van emportar a la muntanya, acusant-los de ser guerrillers. Els soldats van agredir sexualment a la dona.

Aquest cas no és l’únic. Dones i nenes venen sent objecte de una violència sexual generalitzada i sistemàtica a mans de: paramilitars, membres de les forces de seguretat i combatents de la guerrilla. Les dones són violades pel simple fet de ser-ho, per explotar-les com esclaves sexuals, per sembrar el terror en les comunitats i així facilitar la imposició del control militar, per obligar a famílies senceres a fugir de els seves cases i permetre l’apropiació de les seves terres, i per venjar-se dels adversaris. Les defensores dels drets humans i les líders comunitàries són agredides sexualment per represàlia de la seva labor o en un intent de silenciar-les.

Els actors són l’Estat, els soldats, paramilitars, membres de les forces de seguretat i combatents de la guerrilla.

Les víctimes són la parella que han estat agredits sexualment i la resta de dones i nenes que són objecte de la violència sexual.

No hi ha finançament ja que l’Estat no els ha ajudat.

Aquest fet va totalment en contra els Drets Humans.

Crec que està molt malament això que fan de violar a les dones i nenes, no tenen cap raó per violar-les i s’haurien de frenar aquests conflictes amb més seguretat amb alguna ajuda d’altres països perquè les forces d’aquest país són qui provoca aquest conflicte.

   Oriol Muro Valcarce  4t ESO B

ENLLAÇ:  Amnistia Internacional

Activistes sirians assetjats a tot el món

Imad Mauhalhel viu a Espanya i s’ha manifestat davant l’ambaixada de Síria a Madrid. El juliol de 2011, el seu germà Aladdin Mauhalhel va estar detingut i el van obligar, mitjançant tortura, a identificar el seu germà entre els altres participants. El 29 d’agost el van tornar a detenir i va ser obligat a trucar a Imad per demanar-li que deixés d’assistir a les protestes. Des de llavors no s’ha tornat a tenir informació sobre Aladdin.

Malek Jandali va abandonar Síria en 1994, ara viu als EUA. El 23 de juliol va assistir a una manifestació a favor de reformes davant la Casa Blanca, a Washington. Dies després, a Síria, el seu pare va ser emmanillat i portat a la força a casa, on també era la mare. Van ser colpejats, i l’única resposta que van obtenir va ser: “Això és el que passa quan el seu fill es burla del govern”.

No són els únics casos. Més de trenta activistes en vuit països afirmen haver sofert intimidació per part de funcionaris diplomàtics.En molts casos, els manifestants davant les ambaixades de Síria han sigut filmats o fotografiats. A més les famílies de diversos d’aquests activistes han estat atacades per forces de seguretat.Això és una altra mostra de que el govern de Síria no tolera opinió dissident. La societat siriana té tot el dret a gaudir de llibertat d’expressió i reunió.

Com podem observar, hi ha unes víctimes molt clares, la societat de Síria. Ja visqui a Síria, a Madrid o on sigui.Els actors, en aquest cas els que haurien de fer justícia, no fan més que mal per a que la gent no es queixi sobre Síria.Una clara violació dels drets humans. Tothom té dret a expressar-se, i això ha de ser així.En aquests dos casos es pot observar perfectament, dues persones en altres llocs del món, donant la seva opinió manifestant-se, i només per això, els filmen o fotografien i contacten amb les seves famílies per a torturar-les, amb la finalitat que la gent no es manifesti més.

Jo crec que amb això no aconseguiran res, o no haurien d’aconseguir res.Tothom hauria de fer l’impossible per a que això no seguis així, ja que és una injustícia.En el cas d’Imad, que detenen el seu germà per a aconseguir que no es manifesti, i després d’això ja no tornen a saber més d’ell, la família té por que hagi mort a causa de la tortura. Creieu que es manera de viure preocupat per si han pogut matar el teu germà, després de torturar-lo només per expressar-se?En el segon cas, Malek es manifesta, i per això, colpejant al seu pare i a la seva mare. Creieu que es manera de viure, preocupant-se si pel que penses la teva família pot ser danyada?

Laia Soler Izquierdo (4t ESO A)