La por recorre els carrers a Síria, on una parella junt amb un centenar de persones esperen una ajuda per poder passar al Marroc, on han tancat la frontera, i no sembla que sigui una cosa d’avui per demà el fet que la tornin a obrir.
Khatonn, de 24 anys, dona de Hussein, de 26, psicòloga de professió i mare d’una nena d’1 any i 9 mesos, intenta desesperadament arribar amb el seu marit a l’altre extrem de la frontera.
Hussein recorda com van assassinar la seva germana davant seu i afirma que si es quedaven allà molt més temps, també ells haurien mort. A Hussein li queden uns 40€ per a la seva família, i en necessiten 12 diàriament.
Una situació crítica davant una família necessitada, això comporta desesperació fins al punt que aquest proper mes intentaran traspassar la frontera; on aniran camuflats en un camió i després intentaran entrar en el “Melillero”, vaixell que connecta Melilla amb Màlaga.
Considero que és una injustícia el que ocorre amb aquesta gent i amb la situació en general. Tots som iguals, i, per tant, tots hauríem de ser tractats per igual com a éssers humans que som.
Esther Sánchez
4t ESO E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada