Tancament de la frontera

La por recorre els carrers a Síria, on una parella junt amb un centenar de persones esperen una ajuda per poder passar al Marroc, on han tancat la frontera, i no sembla que sigui una cosa d’avui per demà el fet que la tornin a obrir.

Khatonn, de 24 anys, dona de Hussein, de 26, psicòloga de professió i mare d’una nena d’1 any i 9 mesos, intenta desesperadament arribar amb el seu marit a l’altre extrem de la frontera.

Hussein recorda com van assassinar la seva germana davant seu i afirma que si es quedaven allà molt més temps, també ells haurien mort. A Hussein li queden uns 40€ per a la seva família, i en necessiten 12 diàriament.

Una situació crítica davant una família necessitada, això comporta desesperació fins al punt que aquest proper mes intentaran traspassar la frontera; on aniran camuflats en un camió i després intentaran entrar en el “Melillero”, vaixell que connecta Melilla amb Màlaga.

Considero que és una injustícia el que ocorre amb aquesta gent i amb la situació en general. Tots som iguals, i, per tant, tots hauríem de ser tractats per igual com a éssers humans que som. 

Esther Sánchez

4t ESO E

República Centreafricana: les imatges per satèl·lit mostren les conseqüències dels abusos

Des de fa uns mesos a la República Centreafricana, s’estan cometent abusos contra els drets humans i atemptats de grups armats.

Tot això està provocat pels grups armats que s’han fet amb el control del país: Anti Balaka (a favor dels cristians) i Seleka (a favor dels musulmans). Com que aquests són enemics, s’ataquen constantment entre ells, i a la vegada destrueixen habitatges i sembren el pànic entre la població. La gent de la República Centreafricana està espantada i per això s’estan produint grans desplaçaments de població i migracions a països veïns.    

Es pot observar que els autors més clars del conflicte són els grups armats Anti Balaka i Seleka. Però també en part algunes ONG que han estat intentant intervenir en el conflicte, com per exemple, Amnistia Internacional.

Les víctimes, clarament, són la població cristiana i musulmana.

Com a violació dels drets humans podem observar que hi ha hagut morts, destrucció d’infraestructures, saqueigs i violacions de dones. Tot això ha portat una conseqüència, els desplaçaments de població i les migracions a països veïns, que han produït molts refugiats.

I també podem veure que la democràcia d’aquest país  és escassa, ja que els grups armats no han tingut molts problemes per fer-se amb el control del país; això significa que les institucions polítiques del país eren molt febles.

Jo crec que aquesta situació que s’està vivint a la República Centreafricana, és molt semblant a la que es va produir a Rwanda, fa vint anys. L’única diferència, és que, en aquest cas lluiten cristians i musulmans. Però en aquest cas, jo trobo un problema, i és que, els militars del país no estan fent res al respecte, els països veïns tampoc, i el pitjor de tot, els mitjans de comunicacions quasi no han parlat d’aquest problema, més ben dit no ho han fet; l’única organització que ens ha posat al corrent del que passa és Amnistia Internacional.

En aquest cas jo hem pregunto: què fa falta perquè un conflicte sigui reconegut internacionalment? Jo, en aquest cas no ho sé.

Helena Ramada Vilas  

4t ESO B

Enllaç: Amnistia Internacional