Milers de persones formen una “marea verda” a Madrid contra la llei Wert

Milers de persones han sortit als carrers de Madrid per protestar, una vegada més, contra les retallades i contra l’anomenada llei Wert de reforma educativa aprovada només amb l’únic suport parlamentari del PP. Van votar en contra la resta de partits excepte UPN, que no va votar. És més, la resta de partits van anunciar la seva intenció d’anul·lar-la en el moment en que el PP perdi la majoria absoluta en el congrés dels Diputats.

Els actors, si parlem de la manifestació, són els civils, i la víctima és Wert. Però si parlem sobre la reforma educativa seria tot el contrari.

Jo crec, que és absurda aquesta situació. El PP no veu que ningú o quasi ningú està d’acord? Fins i tot cap partit, a part del PP, ha votat a favor! A part, que hi ha hagut moltíssimes vagues d’escoles i manifestacions de protesta. Jo no ho entenc, per què segueixen amb això.

Sara Ortega Ramírez 

4 ESO B   

Enllaç: El País

Càstigs de l'era talibana

El govern d’Afganistan s’està plantejant de tornar a imposar càstigs propis de l’era talibana com ara lapidacions en públic, flagel·lacions i amputacions.

Fins fa deu anys amb el derrocament dels talibans, semblava que el país podia reformar de manera gradual els drets humans perduts, però ara, s’estan plantejant de legalitzar la violència.

Amnistia Internacional ha denunciat aquest cas i està intentant que el país rebutgi la idea de recuperar aquests terribles càstigs. La majoria de vegades aquesta violència s’aplica en situacions que mai haurien d’estar penalitzades, com ara en les relacions sexuals pactades entre adults o la tria de la pròpia religió.

Les causes del conflicte a Afganistan comencen amb la Guerra Freda. Afganistan estava sota domini de la Unió Soviètica i, a principis dels anys 80, la CIA va finançar la resistència afganesa perquè es revoltés contra els russos sense tenir en compte que dins d’aquest exèrcit rebel hi havia soldats radicals musulmans. Al cap de 20 anys, aquests grups s’havien convertit en els talibans i controlaven tota la població d’Afganistan a través d’una interpretació extrema de l’islamisme i l’aplicació de càstigs salvatges a qui no complia les normes imposades.

El govern afganès té ara el paper més important en aquest conflicte, ja que d’ell dependrà el fet de retrocedir o avançar com a país.

Un altre actor important és la ONG d’Amnistia Internacional que publicant aquesta notícia informa a la població aliena perquè respongui. També actua amb totes les intervencions que està fent al govern per abolir la violència.

Els drets humans a Afganistan són gairebé inexistents. Només el simple fet de plantejar-se la recuperació dels càstigs talibans demostra que parlem d’un país que utilitza la violència com a primera resposta.

Jo penso que el problema principal és una gran falta de tolerància cap als altres. El govern d’Afganistan, tot i ser una democràcia, es regeix per unes idees concretes que si no se segueixen són penalitzades amb càstigs salvatges.

Crec que Afganistan té unes institucions molt febles que en qualsevol moment poden tornar a caure a la temptació de recórrer al terror com a recurs principal.

També penso que aquesta mena de respostes cap al conflicte es deuen a que segurament el país no ha conegut mai cap altra manera de resoldre els problemes que no siguin a través de la violència.

Claudia Serra Castejón

4t E

Enllaç: Amnistia internacional

Violencia sexual contra mujeres dentro del conflicto armado en Colombia

l

Mujeres y niñas son objeto de una violencia sexual generalizada y sistemática a manos de todas las partes del conflicto armado de Colombia. Las violan y las someten a abusos sexuales y a menudo son tratadas como trofeos de guerra.

Han sufrido abusos sexuales por el simple hecho de ser mujeres. Las mujeres son escogidas como víctimas también por su labor como defensoras de derechos humanos o como líderes comunitarios y sociales.

Como señala el informe de Amnistía Internacional, "Eso es lo que nosotros exigimos, que se haga justicia", las autoridades colombianas no han abordado efectivamente la ausencia de justicia para las mujeres y niñas sobrevivientes de violencia sexual durante el conflicto armado.

Incluso cuando la mujer reúne el coraje necesario para denunciar un caso de violación o de violencia sexual, éste rara vez se investiga efectivamente. Las mujeres indígenas sobrevivientes de la violencia sexual sufren barreras adicionales, como la ausencia de traductores, las dificultades para viajar desde zonas remotas a los lugares donde pueden obtener asistencia oficial y la significativa presencia de combatientes en las zonas donde viven.

Amnistía Internacional ha pedido a las autoridades colombianas que elaboren una estrategia global para garantizar la prevención, investigación y enjuiciamiento efectivos de la violencia contra la mujer relacionada con el conflicto, y que ofrezca remedio a las víctimas.

En relación a los conflictos armados podemos ver que todos los hombres que forman parte del conflicto, es decir, paramilitares, miembros de las fuerzas de seguridad y combatientes de la guerrilla se aprovechan de la situación del país para abusar de las mujeres, la parte de la sociedad más débil después de los niños.

Aunque en este caso estamos hablando sobre el conflicto armado de Colombia, esto sucede en cualquier

Me parece despreciable que hagan servir a las mujeres como objetos, por el simple hecho de ser más débiles y por que haya un conflicto en el país. Muchas veces sufren desde pequeñas y quedan marcadas de por vida, si es que sobreviven. La violación deja secuelas en las mujeres, y eso es quizás lo que la gente aún no ve.

Natalia Correa

4tB ESO

Enllaç: Amnistia internacional

República Centreafricana: les imatges per satèl·lit mostren les conseqüències dels abusos

Des de fa uns mesos a la República Centreafricana, s’estan cometent abusos contra els drets humans i atemptats de grups armats.

Tot això està provocat pels grups armats que s’han fet amb el control del país: Anti Balaka (a favor dels cristians) i Seleka (a favor dels musulmans). Com que aquests són enemics, s’ataquen constantment entre ells, i a la vegada destrueixen habitatges i sembren el pànic entre la població. La gent de la República Centreafricana està espantada i per això s’estan produint grans desplaçaments de població i migracions a països veïns.    

Es pot observar que els autors més clars del conflicte són els grups armats Anti Balaka i Seleka. Però també en part algunes ONG que han estat intentant intervenir en el conflicte, com per exemple, Amnistia Internacional.

Les víctimes, clarament, són la població cristiana i musulmana.

Com a violació dels drets humans podem observar que hi ha hagut morts, destrucció d’infraestructures, saqueigs i violacions de dones. Tot això ha portat una conseqüència, els desplaçaments de població i les migracions a països veïns, que han produït molts refugiats.

I també podem veure que la democràcia d’aquest país  és escassa, ja que els grups armats no han tingut molts problemes per fer-se amb el control del país; això significa que les institucions polítiques del país eren molt febles.

Jo crec que aquesta situació que s’està vivint a la República Centreafricana, és molt semblant a la que es va produir a Rwanda, fa vint anys. L’única diferència, és que, en aquest cas lluiten cristians i musulmans. Però en aquest cas, jo trobo un problema, i és que, els militars del país no estan fent res al respecte, els països veïns tampoc, i el pitjor de tot, els mitjans de comunicacions quasi no han parlat d’aquest problema, més ben dit no ho han fet; l’única organització que ens ha posat al corrent del que passa és Amnistia Internacional.

En aquest cas jo hem pregunto: què fa falta perquè un conflicte sigui reconegut internacionalment? Jo, en aquest cas no ho sé.

Helena Ramada Vilas  

4t ESO B

Enllaç: Amnistia Internacional

LA OFENSIVA D'ISRAEL SOBRE GAZA SUMA JA 84 MORTS, LA MAJORIA CIVILS

Israel ha tornat a atacar habitatges a Gaza, en barris d’alta densitat de població. Dues cases d’una mateixa família quedaren destruïdes i es pateix per la vida d’una vintena de persones.

Els equips de rescat havien recuperat a primera hora del matí els cadàvers de dos adults i dos nens i seguien buscant a 15 desapareguts entre les runes.

Aquesta nova estratègia israelià, d’incloure les residències privades dels homes forts de Hamas i Yihad islàmica entre els objectius militars, ha disparat el número de morts.

La comissaria quedà destruïda. Israel insisteix en que els objectius són legítims i inclouen bases d’entrenament de milícies, túnels de contraban, dipòsits d’armes i rampes de llançament de coets.

El ministre israelià de defensa va manifestar, la passada nit, que tot està preparat per una invasió terrestre. Entrar a Gaza amb carros i excavadores, tot i això, suposa un alt risc per Israel: un risc militar i diplomàtic. A mesura que augmenten les morts s’erosiona l’ajut internacional a la ofensiva.

Un enviat del govern israelià podria estar a la capital egípcia negociant un alt al foc a través del president Mohamed Morsi.

Tant Turquia com Qatar, també semblen estar pressionant a Hamas i Yihad islàmica perquè estableixin un pacte unilateral.

Daniel Gimeno, Arnau Ferreres, Enric Da Cruz i Marc Martí

No et preocupis, tornaré!

Un divendres qualsevol, mentre Yosi es trobava a la facultat, va rebre una trucada del govern que deia: “La ordre número 8 de mobilització immediata està de camí a casa teva. Yosi, aquella mateixa tarda havia d’abandonar a la seva dona i als seus pares, d’aquesta manera els deixava amb la por de quedar desprotegits davant un possible atac.

Yosi es va retrobar aquella tarda amb els sues antics companys, amb els que havia coincidit durant el seu període de servei militar obligatori.

Al final del dia ja havien firmat tots els papers de la Seguretat Social, per poder cobrar el sou i tenir un segur de vida durant el seu servei. De camí al primer entrenament militar, Yosi va enviar un SMS a la seva dona i a la seva mare que deia: “No et preocupis, tornaré”.

Font: La Vanguardia
Maria Martí, Ana Piera, Núria Almarcha i Marina Blasco 4tC