Pederastas en familia

Los abusos sexuales a menores están protagonizados muchas veces por personas del entorno inmediato de los y las menores, familiares o personas cercanas a la familia. Suele empezar cuando los niños tienen una edad media de 11 años y los tienen amenazados y engatusados con regalos. Por estos motivos las víctimas tardan mucho en denunciarlos.

Todos los delincuentes sexuales recurren a las mismas amenazas siempre, logrando su objetivo; “si lo cuentas no te van a creer” o “si lo cuentas me iré de casa y la familia sufrirá por tu culpa”>.

Los pederastas habitualmente son hombres que están en paro y comenten el abuso cuando su pareja, la madre de la víctima, está trabajando. Las víctimas que sufren este tipo de delitos sufren un tormento que se manifiesta en episodios de depresión, ansiedad, un bajo rendimiento escolar, pérdida de autoestima, incapacidad para olvidar lo vivido y miedo a la figura masculina.

En la pederastia se puede identificar como actores a los hombres que abusan (sexualmente) de las víctimas que son menores.

Los conflictos que hay en esta sociedad no son sólo las guerras, sino que se presentan en la vida cotidiana y estos deberían ser atendidos con un interés de la misma magnitud que los conflictos bélicos. Las causas que provocan estos hechos serían la poca intervención del Estado para castigar a los culpables. Estos casos deberían ser investigados profundamente y llevados a la justicia. La ley tendría que condenar a un pederasta igual que a un criminal.

Nikol Pita

4t E ESO

Enlace: El Periódico

Anonymous declara la guerra a l’Estat Islàmic

Anonymous és un grup de “hackers” anònims que han declarat la guerra a l’Estat Islàmic, tot proposant-se fer-li’s la vida imposible després dels atacs a París, sota l’amenaça de ciberatacs massius contra el grup yihadista.

"Heu de saber que us trobarem i quan ho fem no us deixarem anar. Comencem la pitjor operació contra vosaltres fins ara. Espereu ciberatacs massius. La guerra està declarada. Prepareu-vos. Els francesos són més forts que vosaltres i sortiran d'aquesta tragèdia encara més forts", prossegueix l'activista.

Els actors són el grup terrorista dels yihadistes, junt amb els activistas d’Anonymous. Les víctimes, en aquest cas concret serien els yihadistes, ja que són els que reben l’amenaça.

Considero que fan bé, els activistas d’Anonymous, ja que és una forma d’aturar l’expansió d’Estat Islàmic al voltant del món i ho fan d’una manera NO violenta, cosa que avui dia es pot considerar com a una de les millors opcions per a solucionar una part del conflicte.

Ni els yihadistes fan bé matant a gent civil d’occident ni considero que França ha actuat amb prudència davant el bombardeig a Síria, ja que, per molt que a les notícies no surti, molta població civil inocent haurà mort.

Esther Sánchez Salvatierra
4t E ESO

Enllaç: El Periódico

La violència masclista

Dos nous assassinats han succeït quasi 48 hores després que desenes de milers de persones reclamessin a Madrid el dissabte 7 de novembre més esforç contra la violència de gènere. Ahir, dilluns dia 9, un home va ser detingut a Logronyo després d’assassinar amb una arma blanca al marit de la seva ex parella. I a Oviedo, una dona de 65 anys ha mort de diversos cops al cap a mans de la seva ex parella, de 51 anys, que també ha sigut detingut.

Els dos assassinats masclistes d’ahir es sumen als altres tres succeïts el diumenge, amb dues dones assassinades a Llíria (València) i a Baena (Còrdova).

Aquests fets són una violació molt gran dels drets humans, i últimament els casos de violència masclista estan augmentant molt.

Fa temps la violència masclista era una cosa privada i que mai s’intentava solucionar, cosa que és una barbaritat, però ara la igualtat entre sexes avança cap a millor tot i que encara hi ha molts crims d’aquest estil. S’haurien d’usar més mitjans per tal de frenar aquest tipus de crims, ja que són injustos i, a part, en la majoria dels casos deixen als fill sense mare i alhora sense pare, ja que és empresonat.

Daniel Morales Garrido

4tE ESO

Enllaç de la notícia: El Periódico

Tancament de la frontera

La por recorre els carrers a Síria, on una parella junt amb un centenar de persones esperen una ajuda per poder passar al Marroc, on han tancat la frontera, i no sembla que sigui una cosa d’avui per demà el fet que la tornin a obrir.

Khatonn, de 24 anys, dona de Hussein, de 26, psicòloga de professió i mare d’una nena d’1 any i 9 mesos, intenta desesperadament arribar amb el seu marit a l’altre extrem de la frontera.

Hussein recorda com van assassinar la seva germana davant seu i afirma que si es quedaven allà molt més temps, també ells haurien mort. A Hussein li queden uns 40€ per a la seva família, i en necessiten 12 diàriament.

Una situació crítica davant una família necessitada, això comporta desesperació fins al punt que aquest proper mes intentaran traspassar la frontera; on aniran camuflats en un camió i després intentaran entrar en el “Melillero”, vaixell que connecta Melilla amb Màlaga.

Considero que és una injustícia el que ocorre amb aquesta gent i amb la situació en general. Tots som iguals, i, per tant, tots hauríem de ser tractats per igual com a éssers humans que som. 

Esther Sánchez

4t ESO E

Boko Haram sigue los pasos de Estado Islámico

Mentre tot el món centrava la seva atenció en l’atemptat de la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo (7 de gener), l’organització jihadsita nigeriana Boko Haram duia a terme una de les matança mai vista fins ara. Un setge de 4 dies de durada (entre el 3 i el 7 de gener) on van morir més de 2000 persones, 10 000 van anar a camps de refugiats on Metges Sense Fronteres asseguren que no tenen prou aliments ni atenció per a tots, i més de 16 pobles arrasats en una zona no gaire rica del sud de Nigèria.

Actualment més d’un milió de persones es veuen en perill per l’amenaça de més atacs per part de Boko Haram, els quals afirmen intencions per estendre’s cap a països com el Camerun o el Txad. Cada cop tenen més clar assemblar-se a Estat Islàmic i així constituir un estat basat en la interpretació de la llei islàmica.

Amnistia Internacional ha difós unes imatges on es pot veure el grau de devastació i diversos testimonis afirmen haver caminat més de cinc quilòmetres envoltats de cadàvers. L’AI diu que ha sigut l’ofensiva més gran i destructiva perpetrada mai per Boko Haram.

ACTORS: Els actors violents d’aquest conflicte són els jihadistes, molts dels creients radicals d’aquesta religió, ja que ells creuen que quan maten a persones estan fent alguna cosa bé. I els actors no violents són tots aquells que ajuden, com les ONG.

VÍCTIMES: Les víctimes són les persones que han sigut mortes però també ho són tots aquells que han quedat traumats per la mort de tantes persones que potser alguna d’elles es propera a ells, també ho són les víctimes psicològiques, i les que viuen amb por de que a ells hi pugui passar.

FINANÇAMENT: Aquests atemptats es financen amb el contraban de drogues, armes, etc., robant, és a dir, delinquint.

CAUSES: Les causes d’aquest conflicte són les creences d’aquesta religió, o almenys és l’excusa que ells posen.

DESENVOLUPAMENT: En aquests països no hi ha desenvolupament, ja que molts són subdesenvolupats, i els països occidentals no tenen cap interès. Aquest desenvolupament té origen en la descolonització per part dels països europeus els quals van deixar als africans sense primeres matèries, amb un gran deute i una situació política complicada. Només les ONG però aquestes no els hi poden donar riquesa.

Opinió:

Berta: Penso que aquests grups jihadistes l’únic que volen és fer mal, arrasar pobles, matar civils sense cap mena de compassió ni raó. Jo estic d’acord en que cadascú tingui les creences que vulgui tenir i si es sent identificat amb una religió doncs que hi cregui i que hi tingui fe. Però que no ho utilitzi com a excusa per matar i fer mal. Penso que en un futur molts dels atacs que es produiran seran causats per grups radicals com aquests. Això no vol dir que totes les persones amb creences islàmiques siguin radicals i tots siguin terroristes, com molta gent racista aprofita per dir. En conclusió no sé com però hauríem de fer que les generacions futures fossin conscients del mal que fan els altres matant, sent irrespectuosos... i de com de bé viuríem si tots ens respectéssim i poguéssim creure en el que volguéssim.

Aida: A mi personalment tot el homenatge que han fet a França no em sembla gaire bé, sí és veritat que ha sigut un atemptat però hi hagut més atemptats més greus i no s’hi ha donat tota aquesta importància. A part de tot això els líders polítics, penso, que amb la situació que hi ha al món tenen coses més importants a resoldre que no anar a fer aquest homenatge a França, tothom s’ha centrat en aquest atemptat quan al món segueixen passant coses com l’atemptat que hem explicat aquí i ningú s’hi ha assabentat i ha prestat tanta importància com al de França i ha sigut molt més gran, ningun líder polític ha anat a Nigèria a donar suport, això és perquè no tenen cap tractat allà i no els hi convé anar, penso que s’hauria d’haver donat més importància de la que s’ha donat.


Nom i Cognoms: Aida Bascuñana i Berta Ramón 4t D

Font: La Vanguardia (15.01.2015)

Tortures i mentides de la CIA

El Senat dels Estats Units ha acusat la CIA d’haver interrogat presos d’Al’Qaida brutalment amb tortures com l’asfíxia, l’ús d’insectes, la prohibició del son, la violència física i, fins i tot, l’assetjament sexual durant l’època del President G.W.Bush Jr. L’informe també delata que les tortures es van aplicar en països del tercer món perquè no se’n pogués inculpar els Estats Units. A més, hi va haver tan poca seriositat en les tortures que es van torturar innocents per equivocació. Les tortures, a més, van ser aplicades per agents novells i sense experiència, i, en alguns casos, es va torturar sospitosos sense un traductor per comunicar-s’hi.

Els actors violents d’aquest cas són els agents de la CIA que van torturar els membres d’Al’Qaida, tot i que, en practicar el terrorisme, els interrogats també són actors violents. L’únic actor que no utilitza la violència en el cas és el Senat dels Estats Units, que és qui s’encarrega d’investigar el cas. Les causes del conflicte són l’odi mutu entre els Estats Units i l’islamisme radical després d’episodis com l’atemptat de l’11-S o les dues Guerres del Golf.

En la meva opinió, si bé és cert que, com argumenten els republicans, segurament s’han salvat vides amb l’informació obtinguda pels interrogatoris, la tortura és un mètode que no s’ha d’utilitzar en cap cas (a més, està prohibida en diversos tractats internacionals), ja que, el fi no justifica els mitjans. També hauríem de mirar més al nostre voltant, ja que sembla que només ens interessen els problemes dels nostres països. A més, intentem arreglar la violència amb més violència: és com un peix que es mossega la cua.

Marc Piquer i Méndez i els alumnes de 4t d’ESO D

Font: El Punt Avui (10-12-2014)